- El 26 de gener la Reserva Federal va deixar clar que pujaria els tipus «aviat», en referència a la reunió de març.
- Després reduiria el balanç, és a dir, els actius que havia comprat: seria la primera pujada de tipus des del 2018.
- Amb tipus més alts, préstecs, hipoteques i línies de crèdit s’encareixen; convé revisar quin deute és variable i quan venç.
El 26 de gener del 2022 la Reserva Federal dels Estats Units va deixar clar que pujaria els tipus d’interès «aviat», en referència a la reunió de març, i que després reduiria el balanç. Seria la primera pujada de tipus des del 2018. El missatge confirmava el calendari i la fi d’una etapa que havia marcat la vida financera d’empreses i famílies durant anys. Era, en essència, un avís amb mesos d’antelació perquè tothom es pogués preparar.
La Fed és el banc central de la major economia del món, i les seves decisions influeixen en el preu dels diners molt més enllà dels Estats Units. Quan anuncia un canvi de rumb, els efectes arriben als mercats de deute, als bancs, als tipus de les hipoteques i a les decisions de finançament d’empreses i famílies. Per això convé entendre què diu, i què no diu, abans que el canvi arribi a l’economia pròpia. Les paraules d’un banc central es miren amb lupa perquè anticipen decisions que canvien el cost de finançar-se.
Què va dir exactament
Un banc central compleix la seva missió d’estabilitat de preus, sobretot, amb dos instruments: el preu dels diners, és a dir, els tipus d’interès, i la mida del seu balanç, que reflecteix els actius que ha comprat. La Fed anunciava que començaria a fer servir tots dos en sentit contrari al dels anys anteriors.
Pujar els tipus encareix el crèdit i tendeix a refredar la demanda; reduir el balanç retira liquiditat del sistema. Ambdues mesures empenyen en la mateixa direcció: frenar la pujada de preus. No són decisions automàtiques, perquè el banc central les ajusta segons les dades, i el calendari pot canviar si canvien les circumstàncies. Per això és útil seguir els seus comunicats amb prudència i sense donar per fet un calendari tancat.
La fi dels diners gratis
El cicle de diners gratis s’acabava. Quan els tipus pugen, cada préstec, cada hipoteca i cada línia de crèdit s’encareix, i també canvia l’atractiu relatiu dels diferents actius financers.
Durant els anys de tipus molt baixos, finançar-se era barat i esperar tenia poc cost. Amb tipus més alts aquesta equació s’inverteix: els diners tornen a tenir un preu apreciable, i tant els projectes de les empreses com les quotes de les hipoteques s’han d’avaluar amb unes altres xifres. Cada persona ha de valorar com li afecta segons la seva situació i el seu horitzó. Per a uns, tipus més alts signifiquen quotes més grans; per a d’altres, una millor remuneració de la liquiditat; gairebé ningú no queda al marge.
Què fer amb el deute
Per a qualsevol empresa amb deute o que pensés finançar-se, era el moment de fixar condicions abans que el mercat les encarís. Convé revisar quina part del deute és a tipus variable, quan venen els préstecs i quin marge de maniobra hi ha als comptes si el cost financer puja. Una simulació senzilla amb tipus més alts sol ser més reveladora que qualsevol previsió.
Fixar condicions no és sempre la millor opció: depèn del termini, del cost de la cobertura i de la previsió d’ingressos de cada cas. El que importa és que la decisió sigui conscient, amb els comptes fets i amb un coixí per als escenaris menys favorables. Parlar amb el banc i amb un assessor financer abans que pugin els costos permet negociar amb més marge. El millor moment per parlar de finançament és quan no es necessita amb urgència.
Anticipar-se a un canvi de cicle costa molt menys que reaccionar quan ja ha arribat.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
