- May va anunciar eleccions generals per al 8 de juny, tot i haver descartat abans avançar-les.
- Els Comuns les van aprovar l’endemà per 522 vots contra 13, molt per sobre dels dos terços necessaris.
- Per a les empreses amb negoci al Regne Unit, el prudent és mantenir diversos escenaris oberts i no decidir per un titular.
El 18 d’abril del 2017, tot just tres setmanes després d’activar formalment la sortida de la Unió Europea, la primera ministra britànica, Theresa May, va anunciar que convocava eleccions generals per al 8 de juny, uns tres anys abans del previst. Havia descartat aquesta possibilitat en diverses ocasions. Va argumentar que necessitava un suport clar a les urnes per negociar el Brexit amb un país i un Parlament units darrere del Govern.
Per avançar uns comicis, la llei britànica exigeix el suport de dos terços dels diputats de la Cambra dels Comuns. El 19 d’abril la Cambra va votar a favor per 522 vots contra 13, de manera que la convocatòria va quedar en ferm. La lliura es va apreciar amb força després de l’anunci: segons els analistes, un Govern amb una majoria més àmplia tindria més marge per negociar la sortida.
Com funciona aquesta convocatòria
Des del 2011, una llei fixa mandats de cinc anys per al Parlament britànic, de manera que les eleccions següents estaven previstes per al 2020. Només es poden avançar si dos terços dels diputats ho aproven o si el Govern perd una moció de confiança. Les eleccions se celebren en 650 circumscripcions i governa qui aconsegueix la majoria de 326 escons, encara que no sigui amb la majoria dels vots.
El Partit Conservador governava amb una majoria de només dotze escons des del 2015, cosa que complicava aprovar una llei controvertida. Convocar eleccions és una aposta: pot reforçar la posició del Govern o, si el resultat no és l’esperat, debilitar-la. Una campanya d’unes set setmanes, a més, introdueix un període d’incertesa política en un moment especialment delicat. Els programes de cada partit sobre el Brexit seran, per tant, una dada que convé seguir amb atenció.
El Brexit mentrestant
La carta amb què el Regne Unit va comunicar formalment la intenció de sortir, enviada el 29 de març, va obrir un termini de dos anys de negociació que, en principi, acaba el març del 2019. Aquest rellotge no s’atura per unes eleccions. Els altres vint-i-set estats membres preveien reunir-se el 29 d’abril per fixar les directrius de negociació, amb independència del que decidissin les urnes britàniques.
Per a les empreses, l’efecte és doble. D’una banda, la campanya pot endarrerir decisions polítiques sobre aspectes concrets de la relació futura. D’altra banda, el resultat condicionarà el to de la negociació i, amb ell, la probabilitat d’un acord més o menys ampli. Cap de les dues coses no es pot predir amb certesa, i les enquestes no són una garantia. L’experiència recent, al Regne Unit i en altres països, mostra que les enquestes es poden equivocar.
Què convé revisar
Qui ven o compra al Regne Unit pot aprofitar aquestes setmanes per repassar la seva exposició a la lliura i les condicions dels seus contractes: moneda de facturació, clàusules de revisió de preus i conseqüències de canvis legals o duaners. Amb la lliura més volàtil, convé decidir amb antelació com es gestiona el risc de canvi, en lloc de reaccionar a cada moviment.
Tampoc no cal prendre decisions irreversibles abans del 8 de juny. És raonable mantenir l’activitat amb normalitat, preparar escenaris i consultar amb l’assessor com afectaria un resultat o un altre els costos, els terminis i la planificació. Això és informació general i no una recomanació d’inversió: cada situació té les seves pròpies circumstàncies. L’important és no dependre d’un únic resultat perquè el negoci continuï sent viable.
Davant d’unes eleccions amb resultat obert, el sensat és preparar escenaris i no apostar per un de sol.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
