Trump, el dòlar i l’etiqueta de la Xina

El 12 d’abril del 2017, en una entrevista amb The Wall Street Journal al Despatx Oval, el president dels Estats Units, Donald Trump, va afirmar que la Xina no és un manipulador de divises. Durant la campanya havia promès aplicar aquesta etiqueta a Pequín des del primer dia del seu mandat, de manera que el canvi de postura va ser notable. Segons el diari, el motiu era doble: la Xina feia mesos que no afeblia la seva moneda de manera artificial, i un xoc comercial podia complicar la seva col·laboració davant Corea del Nord, després de la reunió dels dos presidents a Florida a principis d’abril.

En la mateixa entrevista va dir que el dòlar s’estava enfortint massa i que, en part, era culpa seva, perquè la gent confia en ell. També va assenyalar que prefereix tipus d’interès baixos i que respecta la presidenta de la Reserva Federal, Janet Yellen. Els mercats van reaccionar a l’instant: el dòlar i la rendibilitat dels bons del Tresor van baixar, i Wall Street va retrocedir.

Què vol dir «manipulador»

Dues vegades l’any, el Departament del Tresor dels Estats Units publica un informe sobre la política cambiària dels seus principals socis comercials. Examina, entre altres coses, si un país manté un gran superàvit comercial amb els Estats Units i si intervé de manera sostinguda al mercat per abaratir la seva moneda. Qualificar un país de manipulador de divises és una decisió política que obre un procés de consultes bilaterals.

L’etiqueta no implica sancions automàtiques. El seu efecte és sobretot de senyal, encara que pot precedir mesures comercials si les converses no avancen. Per això el que Trump va dir importava menys per l’informe en si que per allò que revelava de la seva estratègia: donar prioritat a la negociació amb Pequín per sobre de l’enfrontament directe, almenys de moment.

Un dòlar massa fort

Un dòlar fort abarateix les importacions nord-americanes i encareix les seves exportacions, de manera que els governs amb ambició industrial solen mirar-s’hi amb recel. El que és poc habitual és que un president ho comenti en públic. Durant dècades, els mandataris dels Estats Units han evitat opinar sobre el valor del dòlar i sobre els tipus d’interès, precisament per no interferir amb la independència de la Reserva Federal, que els acabava de pujar al març.

Quan una autoritat d’aquest pes opina sobre una divisa, els mercats llegeixen el missatge com una pista de la política futura. Una de les lectures possibles va ser que Washington toleraria, o fins i tot desitjaria, un dòlar més feble i uns tipus baixos durant més temps, i la moneda va cedir terreny. Va bastar una frase, sense cap decisió formal al darrere, per moure preus.

Què convé revisar

Per a empreses i famílies amb una part de la seva activitat o del seu patrimoni en dòlars, l’episodi recorda que el risc de canvi no depèn només de l’economia: també de declaracions, eleccions i negociacions. Un exportador que cobra en dòlars veu reduït el seu ingrés en euros si la divisa cau; un importador de matèries primeres fixades en dòlars, com l’energia o els metalls, se’n beneficia en aquest cas, i a la inversa.

El primer pas és saber quanta exposició hi ha: cobraments, pagaments, deutes i inversions en moneda estrangera, i en quins terminis. El segon, comprovar si hi ha cobertures, com les assegurances de canvi, i si el seu termini i el seu import es corresponen amb els de l’operació que protegeixen. I el tercer, evitar decisions basades en pronòstics sobre cap a on anirà una divisa, cosa que ni els experts encerten de manera consistent. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.

En divises, una frase pot moure més que una dada: convé conèixer l’exposició abans que arribi el titular.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.