- El sí va guanyar amb el 51,4 % dels vots i una participació del 85,4 % en el referèndum constitucional del 16 d’abril.
- La reforma substitueix el sistema parlamentari per un de presidencialista i permet a Erdogan continuar al càrrec fins al 2029.
- Per a empreses amb negoci o proveïdors a Turquia, convé seguir l’estabilitat política, la moneda i les condicions del comerç.
El 16 d’abril del 2017 els turcs van votar en un referèndum constitucional que proposava substituir el sistema parlamentari per un de presidencialista. Segons els resultats finals de l’autoritat electoral, el sí es va imposar amb el 51,4 % dels vots, amb una participació del 85,4 %. La principal força de l’oposició, el CHP, va denunciar irregularitats i va demanar recomptar fins al 60 % de les paperetes, després de conèixer-se que la junta electoral havia decidit admetre com a vàlids els vots sense el segell oficial tret de prova de frau.
La reforma suprimeix el càrrec de primer ministre, atorga al president la designació dels ministres i li permet governar per decret en els seus àmbits de competència i declarar l’estat d’emergència. Les modificacions no s’aplicaran fins al 2019 i permetrien a Recep Tayyip Erdogan continuar a la presidència, com a mínim, fins al 2029. El resultat, ajustat i polèmic, deixa un país dividit i amb moltes preguntes obertes.
El context polític i econòmic
Turquia feia des del juliol del 2016, després de l’intent de cop d’estat, que vivia sota estat d’excepció, i en els mesos anteriors la seva moneda s’havia depreciat de manera notable. És a més un soci comercial de la Unió Europea, amb la qual manté una unió duanera per als productes industrials des del 1996, i un país clau en la gestió dels fluxos migratoris cap a Europa, després de l’acord signat el març del 2016.
Per als mercats, un referèndum així redueix una incertesa immediata, però n’obre una altra a mitjà termini: com s’exercirà el poder en el nou sistema, com evolucionaran les relacions amb la UE i què passarà amb l’economia i la inversió estrangera. Les valoracions dels analistes són molt diverses, i cap escenari no es pot donar per segur encara.
Per què pot importar aquí
Turquia és un mercat i un proveïdor rellevant per a empreses europees i espanyoles de diversos sectors, com el tèxtil, l’automoció, la construcció o els serveis financers. Les empreses amb filials, clients o proveïdors allà poden veure’s afectades pel tipus de canvi, per la regulació i per la capacitat de pagament de les seves contraparts, més que per la política en si mateixa.
També el turisme i els fluxos d’inversió responen a la percepció d’estabilitat. Un país que canvia les seves institucions pot mantenir el comerç amb normalitat durant anys, però les decisions d’inversió a llarg termini solen demanar més prudència i més informació. Per això el seguiment de la situació esdevé una tasca de gestió de riscos, no d’opinió política.
Què convé revisar
Qui té negoci a Turquia pot comprovar en quina moneda cobra i paga, quina cobertura té davant de les fluctuacions del canvi, quina protecció ofereixen les seves assegurances de crèdit i quines clàusules figuren als contractes per a canvis de llei o de circumstàncies. L’exposició a la lira i a les contraparts locals mereix una revisió específica.
Per a l’inversor, convé recordar que això és informació general i no una recomanació: la concentració d’actius en un sol país o moneda augmenta el risc, i les decisions s’han de prendre amb l’assessor, a la llum del perfil i dels objectius de cada persona. Amb un resultat tan ajustat, és assenyat preparar-se per a diferents escenaris.
Quan un país canvia les regles del joc, la prudència consisteix a mirar l’exposició pròpia, no a predir el resultat.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
