- El 23 d’abril Emmanuel Macron i Marine Le Pen van passar a la segona volta de les presidencials franceses.
- L’endemà les borses europees van pujar amb força en reduir-se el risc d’una sortida de França de l’euro.
- Un alleujament d’aquest tipus millora l’ànim, però convé deixar-se guiar pel pla i no per l’estat d’ànim d’una setmana.
El 23 d’abril de 2017 Emmanuel Macron i Marine Le Pen van passar a la segona volta de les eleccions presidencials franceses. L’endemà, les borses europees van pujar amb força en reduir-se el risc d’una sortida de França de l’euro. Per als mercats, la primera volta no decidia encara qui governaria, però sí que descartava alguns dels escenaris que més inquietaven, i aquesta informació va bastar per provocar un moviment notable.
A França, l’elecció del president se celebra en dues rondes quan cap candidat no aconsegueix la majoria absoluta en la primera, de manera que els dos més votats s’enfronten de nou. Passar a la segona volta amb uns candidats concrets permetia als inversors i a les empreses acotar el ventall de possibilitats, encara que el resultat definitiu seguia pendent i podia alterar de nou el panorama. Entre les dues rondes, la incertesa es redueix, però no desapareix.
Què s’hi jugava
Els dos candidats tenien visions molt diferents sobre la UE i l’euro. Una sortida de França de la moneda única hauria suposat una crisi d’enormes conseqüències per a tota Europa, i per això els mercats van seguir l’elecció amb especial atenció. França és una de les majors economies del continent i un dels pilars de la construcció europea, de manera que el seu rumb importa a tots els seus socis.
Per a una empresa espanyola amb clients, proveïdors o inversions a França, la qüestió no era només política. Un canvi de la moneda, de les regles de comerç o de la fiscalitat hauria tingut efectes immediats sobre contractes, preus i finançament. Per això, encara que la decisió corresponia als votants francesos, el resultat es convertia en informació econòmica de primer ordre per a tot l’entorn. Per això els resultats electorals estrangers formen part del seguiment habitual de qualsevol empresa amb activitat internacional.
Per què pugen les borses
Els mercats reaccionen a la incertesa: quan un escenari temut perd probabilitat, els preus es reajusten, sovint amb rapidesa. Un alleujament d’aquest tipus millora l’ànim, però per si sol no canvia els fonaments de les empreses ni resol el resultat final de l’elecció. És una reacció a l’expectativa del que pugui passar, no a un fet consumat.
Això explica que els moviments siguin de vegades bruscos i que puguin revertir-se amb la mateixa facilitat. Un dia de pujades no garanteix el següent, i qui intenti comprar o vendre perseguint aquests moviments sol arribar tard. El que importa a llarg termini són els beneficis de les empreses, el creixement i la situació dels tipus d’interès, no el titular d’una jornada concreta. Els preus reflecteixen l’ànim de cada moment, però els resultats empresarials acaben corregint-los.
Mirar més enllà del titular
Qui tingui patrimoni invertit no hauria de prendre decisions segons l’estat d’ànim d’una setmana. Una cartera ben diversificada i alineada amb els objectius i l’horitzó de cada persona està pensada precisament per absorbir aquest tipus d’episodis, sense necessitat de reaccionar a cada notícia política. Revisar la diversificació amb calma, quan no hi ha pressió, és millor que fer-ho enmig del soroll.
Per a les empreses amb activitat a França, la prudència aconsella seguir l’evolució i revisar contractes i cobertures de divisa, sense donar l’afer per tancat abans d’hora. Aquest text és informació general i no una recomanació d’inversió: cada persona ha de decidir segons la seva situació, amb l’ajuda d’un assessor independent si ho considera oportú.
La calma, com la volatilitat, també és contagiosa; convé deixar-se guiar pel pla.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
