El Regne Unit activa el Brexit

El 29 de març de 2017 el Regne Unit va notificar formalment a la Unió Europea la seva sortida, invocant l’article 50 del Tractat, cosa que va obrir un termini de dos anys de negociació. Era el pas formal que tant empreses com inversors esperaven des del referèndum de l’any anterior, i marcava l’inici d’un procés de sortida d’enorme complexitat. Aquesta complexitat explica que moltes de les preguntes que es plantejaven no tinguessin encara una resposta clara.

Amb la notificació començava un compte enrere en què s’havien d’acordar les condicions de la separació i, en paral·lel, les bases de la futura relació entre totes dues parts. Fins que aquestes condicions no fossin clares, la incertesa sobre qüestions tan concretes com els aranzels, les duanes o la situació de les persones i les empreses continuaria pesant en les decisions dels qui tenen interessos al Regne Unit. Aquesta espera obliga a decidir amb informació incompleta, cosa habitual en economia però especialment exigent en aquest cas.

Què és l’article 50

L’article 50 del Tractat de la Unió Europea regula com un Estat membre pot abandonar el bloc. Un cop notificada la intenció, s’obre un període per negociar les condicions de sortida i la futura relació, que només es pot prorrogar amb l’acord de totes les parts. És un procediment breu en el text, però d’enorme complexitat quan s’aplica.

Dos anys poden semblar molt de temps, però separar dècades de normes, institucions i acords comuns és una tasca de gran envergadura. Cada tema pendent —comerç, serveis, circulació de persones, normativa tècnica— té els seus propis terminis i interessos. Per això era raonable esperar negociacions llargues i, en alguns aspectes, solucions transitòries que donessin a les empreses temps per adaptar-se. Tot i això, cap termini no garanteix que tot quedi resolt, i les empreses han d’estar preparades per a escenaris diversos.

Quina incertesa genera

Durant la negociació, res no canvia formalment en el comerç, però les empreses no saben quines regles regiran després en aranzels, duanes, circulació de persones o reconeixement de normes. La lliura, els contractes a llarg termini i les inversions al país són els primers afectats per aquesta manca de claredat, perquè els compromisos que se signen avui poden haver de complir-se en un marc diferent. La manca de claredat afecta tant qui exporta al Regne Unit com qui hi importa o qui hi té treballadors i béns.

Aquesta incertesa costa diners fins i tot abans que es produeixi cap canvi real: s’ajornen inversions, s’encareixen les cobertures de divisa i es complica la planificació de plantilles i cadenes de subministrament. Les empreses que treballen amb el Regne Unit conviuen amb un doble risc, el del resultat final de la negociació i el del temps que trigui a conèixer-se.

Preparar escenaris

Qui vengui al Regne Unit, hi compri o hi tingui empleats o immobles hauria d’identificar la seva exposició i revisar clàusules de preu, de divisa i de resolució de conflictes als seus contractes. És útil anotar què passaria amb el negoci en diferents escenaris, des d’una relació comercial molt propera fins a una altra de més distant, i quin marge de maniobra hi ha en cada cas.

Planificar escenaris és més útil que intentar endevinar el resultat. Amb un pla per a cada cas, l’empresa pot reaccionar amb rapidesa quan s’aclareixi el panorama, sense haver paralitzat la seva activitat mentrestant. Consultar amb assessors jurídics, fiscals i duaners ajuda a detectar a temps els punts febles, i a decidir què convé ajustar ja i què és preferible deixar obert. L’important és tenir identificat qui decideix què, i amb quina informació, quan el panorama canviï.

Amb terminis llargs de negociació, guanyar temps per preparar cada escenari ja és un avantatge.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.