El Congrés tomba el decret de l’estiba

El 16 de març de 2017 el Congrés dels Diputats va rebutjar el decret de l’estiba. Va ser la primera vegada des de 1979 que un reial decret llei no era convalidat, i la reforma va haver de tornar a aprovar-se més tard amb canvis. Menys d’un mes després de ser aprovada pel Govern, la norma quedava sense efecte, cosa que afegia incertesa a un conflicte que ja tenia els ports al centre de l’atenció. Per als implicats, el resultat va ser una barreja d’alleujament i d’incertesa, segons el costat des del qual es mirés.

L’episodi té un interès que va més enllà del sector portuari. Mostra com pot canviar d’un dia per l’altre el marc jurídic en què operen les empreses i com una decisió adoptada per urgència pot veure’s revertida en el tràmit parlamentari. Per a qualsevol negoci exposat a la regulació, és un recordatori que el que s’aprova per decret no sempre és definitiu. Les empreses que planifiquen a mitjà termini han de comptar amb aquesta possibilitat.

Què és convalidar un decret

Un reial decret llei és una norma amb rang de llei que el Govern pot aprovar en casos d’urgència, sense esperar el tràmit parlamentari. Després, el Congrés ha de votar si el ratifica en un termini curt; si no ho fa, la norma queda sense efecte. És un mecanisme pensat per a situacions excepcionals, que combina la rapidesa del Govern amb el control posterior del Parlament.

Això vol dir que un decret llei neix amb una data de caducitat implícita: fins que es convalida, la seva vigència és provisional. En la majoria dels casos el Congrés el ratifica, i per això el rebuig de març de 2017 va cridar tant l’atenció. Per a les empreses, la conclusió pràctica és no tractar com a definitiva una norma d’urgència mentre no hagi superat aquesta votació. És una cautela raonable que no exigeix grans recursos, només atenció.

Què va passar amb la reforma

El rebuig va deixar sense efecte la norma, però no va resoldre el problema de fons: la sentència europea continuava vigent i l’obligació d’adaptar la regulació, també. El Govern va haver de replantejar el seu text i tornar-lo a negociar amb els grups parlamentaris, en un procés que va allargar la incertesa sobre el futur del sector.

Mentrestant, les parts implicades —empreses, treballadors i administracions— van haver de continuar operant sense saber amb certesa quines regles s’aplicarien finalment. Aquesta situació, habitual quan una reforma triga a tancar-se, complica la planificació d’inversions, contractacions i contractes a mitjà termini en tots els sectors relacionats amb l’activitat portuària i amb la logística en general. La manca de claredat no només afecta els qui treballen als ports, sinó tota la cadena de clients i proveïdors.

Seguretat jurídica

Per a les empreses, l’episodi mostra que una norma acabada d’aprovar pot no arribar a consolidar-se. Quan una decisió de negoci depèn d’un canvi legal, convé esperar que sigui definitiu i preveure escenaris alternatius abans de comprometre inversions. És una manera senzilla de protegir el capital davant la incertesa normativa.

A la pràctica, això vol dir incloure als contractes clàusules que contemplin canvis de regulació, mantenir una certa flexibilitat en els compromisos a llarg termini i seguir amb atenció la tramitació de les normes que afecten el sector. Un assessor jurídic pot ajudar a distingir entre el que ja és ferm i el que encara està en discussió. Reduir la incertesa és possible; eliminar-la, no. Un bon contracte és, en gran part, una manera de repartir aquests riscos per endavant.

La incertesa normativa és un cost que es pot reduir, però no eliminar.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.