Reforma de l’estiba per decret

El 24 de febrer de 2017 el Govern va aprovar un reial decret llei per liberalitzar el sector de l’estiba als ports, obligat per una sentència del Tribunal de Justícia de la UE que havia multat Espanya. Els estibadors van anunciar vagues. El conflicte afectava una activitat poc visible per al públic general, però d’importància estratègica per al comerç exterior del país. El seu desenllaç es seguia amb atenció al món empresarial per les possibles interrupcions del trànsit de mercaderies.

L’estiba és una peça discreta de la cadena logística: gairebé tot el que s’importa o s’exporta per mar passa per les mans de qui carrega i descarrega al port. Per això un canvi en el seu règim jurídic, i l’amenaça d’aturades que el va acompanyar, va preocupar no només les empreses navilieres i portuàries, sinó també importadors, exportadors i fabricants que depenen que les mercaderies arribin a temps.

Què és l’estiba

L’estiba és el treball de càrrega i descàrrega de mercaderies als ports. Fins llavors, l’accés a aquesta activitat estava molt regulat, i aquesta regulació va ser qüestionada pel Tribunal de Justícia de la UE, que va sancionar Espanya. El tribunal va considerar que el sistema vigent limitava la llibertat d’establiment, un principi bàsic del mercat interior europeu.

Quan una sentència europea condemna un Estat, aquest ha d’adaptar la seva normativa per complir-la, i si no ho fa pot enfrontar-se a noves sancions. Aquest és el context del decret: una obligació jurídica amb termini, a la qual el Govern va respondre amb una norma d’urgència. El debat sobre com reformar el sector, i amb quines garanties per als treballadors, va continuar obert. El rellevant per a les empreses és que, mentre no hi ha una solució estable, el risc d’incidències persisteix.

Per què importa a l’economia

Els ports són una peça clau del comerç exterior. Qualsevol conflicte o paralització hi pot endarrerir lliuraments, encarir la logística i afectar empreses que importen components o exporten productes, encara que no tinguin relació directa amb el sector. Una vaga portuària es nota a les fàbriques, als magatzems i, finalment, als clients que esperen les seves comandes.

A més, la logística s’ha tornat molt ajustada: moltes empreses treballen amb inventaris reduïts i terminis de lliurament compromesos per endavant. Un retard de pocs dies pot comportar penalitzacions contractuals, pèrdua de comandes o aturades de producció. Per això les incidències en un port, encara que semblin llunyanes, mereixen atenció en qualsevol empresa que depengui del transport marítim. La prudència consisteix a tenir previst què es faria si el port habitual no funcionés durant uns dies.

Com protegir-se

Qui depengui del transport marítim hauria d’identificar rutes alternatives, revisar els terminis de lliurament compromesos amb clients i comprovar què cobreixen les seves assegurances de transport i mercaderies davant de retards. No totes les pòlisses cobreixen les demores per vagues, i convé saber-ho abans que passin. La planificació logística resulta més barata abans del conflicte que durant aquest.

També és útil parlar amb els transitaris i proveïdors logístics sobre els seus plans de contingència, i valorar si compensa mantenir una mica més d’inventari en els productes crítics durant els períodes de més risc. En els contractes amb clients, convé revisar les clàusules de força major i de retard, per saber quines responsabilitats s’assumeixen si una incidència aliena impedeix complir un termini. Com abans s’aclareixin aquests punts amb clients i proveïdors, menys tensió hi haurà si sorgeix un problema.

La logística és un risc que només es valora bé quan falla; millor valorar-lo abans.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.