- El 16 de febrer el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la plusvàlua municipal a Guipúscoa quan es ven sense guany real.
- El tribunal va entendre que gravar un guany inexistent no respecta el principi de capacitat econòmica.
- Qui vengui amb pèrdua hauria de conservar la documentació i consultar un assessor, perquè els terminis per reclamar són limitats.
El 16 de febrer de 2017 el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la plusvàlua municipal en la normativa foral de Guipúscoa quan es ven sense guany real. Va ser el primer pas d’una sèrie de sentències que acabarien canviant l’impost a tot Espanya. En aquell moment, la decisió afectava només la normativa guipuscoana, però el seu raonament era fàcil d’estendre a altres territoris.
L’impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, conegut com a plusvàlua municipal, el cobren els ajuntaments cada vegada que es transmet un immoble. És un tribut molt estès i d’import de vegades considerable, de manera que qualsevol canvi en el seu règim interessa propietaris, hereus, empreses immobiliàries i qualsevol que compri o vengui un habitatge o un local. A la pràctica, el cost d’aquest tribut pot ser rellevant en una venda o una herència, i per això la seva definició legal no és un afer menor.
Què és la plusvàlua municipal
És un impost local que es paga en transmetre un terreny o un immoble, calculat sobre el suposat augment del valor del sòl durant els anys de tinença. Es calculava per fórmula, sense tenir en compte si realment s’havia guanyat o perdut diners en la venda. Així, podia passar que una persona vengués el seu habitatge per menys del que li havia costat i, tot i això, hagués de pagar l’impost.
Aquesta desconnexió entre la fórmula i la realitat econòmica de l’operació era l’arrel del problema. Un impost pot gravar riquesa o renda, però resulta difícil de justificar quan arriba a una operació en què no hi ha hagut cap guany. D’aquí que la qüestió arribés als tribunals i que es plantegés si el sistema de càlcul respectava els principis bàsics del sistema tributari. Quan la llei i la realitat econòmica se separen tant, és natural que els contribuents qüestionin el resultat.
Per què importa la sentència
El tribunal va considerar que gravar un guany inexistent no respecta el principi de capacitat econòmica, segons el qual els impostos s’han de correspondre amb la riquesa que es posseeix o s’obté. La sentència es referia a la normativa de Guipúscoa, però va obrir una línia de raonament que s’aplicaria més tard a la resta del país.
Per a qui ha venut o pensa vendre un immoble, el missatge és doble. D’una banda, la manera de calcular aquest impost estava en discussió i podia modificar-se. De l’altra, les liquidacions ja practicades en circumstàncies semblants podien ser revisables. No tots els casos són iguals, i l’existència de pèrdua real s’ha d’acreditar amb documents, d’aquí la importància de conservar la informació de la compra i de la venda. Sense aquesta prova documental, és molt difícil demostrar que no hi va haver guany.
Abans de vendre o reclamar
Qui hagi venut un immoble amb pèrdua o sense guany, o ho vagi a fer, hauria de conservar la documentació de compra i venda —escriptures, preus, despeses associades— i consultar amb un assessor si es pot recórrer la liquidació. Els terminis per reclamar són limitats, de manera que ajornar la consulta pot significar perdre la possibilitat d’actuar.
També convé preveure el cost d’aquest impost en planificar una venda, herència o donació, i no donar-lo per inamovible, ja que el marc pot canviar. El prudent és no basar decisions en un càlcul teòric, sinó confirmar amb l’ajuntament i amb un professional com s’aplica l’impost en cada cas, i guardar tots els justificants per si cal revisar la liquidació.
En matèria fiscal, guardar els papers pot valer més que recordar les xifres.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
