- El Suprem sosté que l’Estatut dels Treballadors obliga a registrar les hores extraordinàries, no la jornada diària de tota la plantilla.
- La sentència revisa una decisió anterior de l’Audiència Nacional que havia imposat un registre general a l’entitat.
- Continua havent-hi registres obligatoris en altres casos, com el treball a temps parcial, i els convenis poden anar més enllà.
El 23 de març del 2017 el Tribunal Suprem va dictar la sentència coneguda com a cas Bankia sobre el registre de la jornada de treball. Va concloure que les empreses no estan obligades a portar un registre diari de la jornada de tots els seus treballadors: l’Estatut dels Treballadors només exigeix registrar les hores extraordinàries, tret que una altra norma o pacte estableixi una altra cosa. La sentència corregeix el criteri que havia seguit abans l’Audiència Nacional.
La qüestió és pràctica i afecta gairebé qualsevol empleador, perquè el control de les hores treballades està lligat a la prova de la jornada, de les hores extraordinàries i dels descansos. Un registre general pot protegir tant l’empresa com el treballador, però la sentència deixa clar que, ara com ara, no és una obligació legal per a tota la plantilla. Per a les empreses que ja porten un control horari, la sentència no les obliga a abandonar-lo; per a les que no en tenen, aclareix que no incompleixen la llei per això.
Què diu la llei
L’article 35.5 de l’Estatut dels Treballadors estableix que, a l’efecte del còmput de les hores extraordinàries, la jornada de cada treballador es registra dia a dia i es totalitza en el període de pagament de les retribucions, amb lliurament d’una còpia del resum al treballador en el rebut de salaris. El Suprem interpreta que aquesta obligació es limita a les hores extraordinàries. Les hores extraordinàries s’han de compensar, a més, amb descans o retribuir-se, segons el que s’hagi pactat.
Aquesta lectura té una conseqüència: si el treball s’ajusta a la jornada ordinària, la llei no imposa el registre diari. Les hores extraordinàries, que són voluntàries tret de pacte i tenen un límit anual de 80 hores, s’han d’anotar dia a dia i totalitzar en cada període de pagament. L’incompliment d’aquestes obligacions pot acabar en sanció o en dificultats de prova en una reclamació.
On continua havent-hi registre
La sentència no elimina tots els registres. En el treball a temps parcial, l’Estatut exigeix registrar la jornada dia a dia i totalitzar-la mensualment, lliurant còpia al treballador, i conservar els resums durant quatre anys. També pot haver-hi obligacions més àmplies en un conveni col·lectiu, un pacte d’empresa o una norma sectorial, i en aquests casos el registre continua sent exigible.
A més, moltes empreses mantenen sistemes de control horari per raons pròpies: seguretat, qualitat de servei, gestió de torns o prova en cas de conflicte. La decisió de no estar obligades legalment no impedeix fer-ho de manera voluntària, sempre que es respectin els drets dels treballadors i la normativa de protecció de dades.
Què convé revisar
Les empreses poden comprovar primer com registren avui les hores extraordinàries i el treball a temps parcial, i si aquests registres es totalitzen i es lliuren al treballador com exigeix la llei. Després, revisar el conveni aplicable, per si imposa un control més ampli, i valorar si un registre general voluntari els convé com a eina de gestió.
Qui ocupa persones a la llar o gestiona un negoci petit pot aprofitar per deixar per escrit horaris, descansos i compensacions. Una documentació clara és la millor defensa davant una futura discrepància, i no depèn que la llei l’exigeixi. Un registre senzill i coherent amb el conveni facilita també la prova dels descansos i dels permisos.
Que la llei no obligui a registrar tota la jornada no impedeix ordenar bé les hores treballades.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
