El 8 de gener de 2023 la Xina va posar fi a la quarantena d’entrada i va començar a reobrir les fronteres després de tres anys. Què canvia per als viatgers i quin efecte pot tenir en l’economia i les matèries primeres.
El diumenge 8 de gener de 2023 la Xina va posar fi a la quarantena obligatòria per a qui arriba de l’estranger. Era una de les últimes peces de la política de «covid zero» que havia mantingut el país gairebé tancat durant prop de tres anys, i va arribar després que al desembre es llevés la resta de les restriccions sanitàries. Els primers vols van aterrar a Guangzhou i Shenzhen poc després de mitjanit: els 387 passatgers procedents de Singapur i Toronto no van ser sotmesos a proves a l’arribada ni a cinc dies d’aïllament en centres designats.
Què canvia exactament
La mesura es va anunciar el 26 de desembre de 2022 en una circular de la Comissió Nacional de Salut. Des del 8 de gener la covid-19 passa a gestionar-se com a malaltia infecciosa de classe B i es cancel·la la quarantena centralitzada, que abans era de cinc dies en un hotel i tres a casa. Segueixen vigents dos requisits: una prova negativa feta en les 48 hores anteriors a la sortida i l’ús de mascareta a bord.
També s’aixequen els límits al nombre de vols internacionals de passatgers, entre ells l’anomenada política «cinc-un» i el topall d’ocupació, i s’anuncien facilitats de visat per als estrangers. A la frontera amb Hong Kong, la primera fase de reobertura permet entrar a la Xina continental a un màxim de 60.000 residents de Hong Kong al dia; més de 410.000 s’havien registrat ja el dissabte, segons la radiotelevisió pública hongkonguesa.
Viatges i turisme
La Xina va anunciar que reprendria de manera ordenada els viatges dels seus ciutadans a l’estranger i l’expedició de passaports. Les cerques de vols a l’estranger des de la Xina van pujar un 80 % respecte a l’any anterior, segons les dades que va recollir la premsa, i Tailàndia, el Japó, Corea del Sud, els EUA i Austràlia van ser els destins més cercats.
Els turistes estrangers, en canvi, encara no poden entrar: les fronteres continuen tancades al turisme i només s’admeten viatges de negocis o familiars. Més d’una dotzena de països han imposat proves obligatòries als viatgers procedents de la Xina, unes mesures que Pequín va qualificar d’«inacceptables». Espanya exigeix als passatgers de vols procedents de la Xina continental un certificat COVID digital de la UE o una prova negativa, amb un període inicial de control fins al 15 de febrer.
L’efecte en l’economia i les matèries primeres
La reobertura s’interpreta com un possible impuls a la demanda de la segona economia del món, gran consumidora de matèries primeres. El dilluns 9 de gener el Brent va pujar gairebé un 3 %, fins a uns 81 dòlars el barril, i el WTI gairebé un 3,5 %, fins a uns 76 dòlars, després de caure més d’un 8 % la setmana anterior, el pitjor inici d’any des de 2016. Els analistes van citar l’expectativa d’una forta demanda de combustible d’aviació al voltant de l’Any Nou Lunar. És la dada d’una sola sessió i pot canviar.
El Ministeri de Transport xinès preveu més de 2.000 milions de desplaçaments de passatgers durant els 40 dies de la temporada de viatges de l’Any Nou Lunar, que comença el 21 de gener: un 99,5 % més que un any abans, tot i que un 70,3 % dels registrats el 2019.
Convé no donar per fet un efecte immediat. Alguns mitjans van assenyalar la preocupació per l’augment dels viatges i els possibles nous contagis, i el ritme real de la recuperació xinesa dependrà de factors que encara no es coneixen. Qui tingui proveïdors o clients a la Xina pot revisar terminis de lliurament, clàusules de revisió de preus i calendari de viatges de negocis, tenint en compte els controls sanitaris que continuen vigents a l’origen i a la destinació.
Una reobertura obre possibilitats; el seu efecte real es veurà en les dades de les properes setmanes.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
