El 8 de gener de 2023 milers de seguidors de Bolsonaro van envair el Congrés, el Palau del Planalto i el Tribunal Suprem a Brasília. Què se sap un dia després, amb les xifres encara provisionals.
El diumenge 8 de gener de 2023, una setmana després de la presa de possessió del president Luiz Inácio Lula da Silva, milers de seguidors de l’expresident Jair Bolsonaro van trencar les tanques de seguretat i van irrompre al Congrés Nacional, al Palau del Planalto, seu de la Presidència, i al Tribunal Suprem Federal, a Brasília. Els mitjans locals van calcular unes 3.000 persones. El setge va durar una mica més de tres hores.
Què va passar
Els manifestants van trencar finestres i mobiliari al Congrés i al Suprem i van recórrer el Planalto; un policia va ser tirat del cavall i colpejat. Des de la teulada del Congrés van desplegar una pancarta amb la paraula «intervenció» i alguns demanaven que les Forces Armades actuessin. Els edificis, en diumenge, eren en gran part buits, segons la premsa.
Lula es trobava de viatge oficial a l’estat de São Paulo. Va culpar Bolsonaro, va anomenar «feixistes fanàtics» els assaltants i va assegurar que tots els responsables serien trobats i castigats. Bolsonaro, que era a Florida i no havia reconegut la derrota en la votació del 30 d’octubre, va callar gairebé sis hores; després va escriure a Twitter que rebutjava les acusacions de Lula i que envair edificis públics «creua la línia». El president dels EUA, Joe Biden, va condemnar «l’assalt a la democràcia i al traspàs pacífic del poder al Brasil».
La resposta de les autoritats
El mateix diumenge Lula va signar el Decret 11.377, que estableix la intervenció federal al Districte Federal, limitada a la seguretat pública, fins al 31 de gener de 2023, i nomena interventor Ricardo Garcia Cappelli. El decret la justifica per la necessitat de posar fi al greu compromís de l’ordre públic. El ministre de Justícia, Flávio Dino, va afirmar que l’«absurd intent d’imposar la seva voluntat per la força» no prevaldria.
Entre la nit del diumenge i la matinada del dilluns 9, el magistrat del Suprem Alexandre de Moraes, ponent de la investigació sobre els actes antidemocràtics, va apartar durant 90 dies el governador del Districte Federal, Ibaneis Rocha. Ho va fer a petició de l’Advocacia General de la Unió i d’un senador, en considerar que la seva permanència al càrrec podia dificultar l’obtenció de proves. Rocha havia cessat el seu secretari de Seguretat Pública, Anderson Torres. Moraes va ordenar a més desmuntar el campament de simpatitzants de Bolsonaro davant del quarter general de l’Exèrcit a Brasília.
Les xifres de detinguts varien segons la font i l’hora. El governador va parlar primer de més de 400 i la policia va rebaixar després la xifra a unes 300. El dilluns 9, un cop desmuntat el campament, es van informar més de 1.200 detinguts en aquell lloc, i el ministre Dino va parlar d’uns 1.500 en total. Són dades provisionals.
Què s’investiga
Les autoritats investiguen qui va organitzar i finançar el viatge dels manifestants. Segons el diari O Estado de S. Paulo, uns 100 autobusos van portar 3.900 persones a Brasília. Dino va dir que s’havien confiscat 40 autobusos i que se n’havien identificat les matrícules i alguns finançadors, amb l’objectiu de seguir el rastre dels diners fins als «autors intel·lectuals».
Des del punt de vista jurídic, l’episodi combina tres plans: la intervenció federal, que el decret limita a la seguretat pública; les mesures cautelars del Suprem, com l’apartament del governador; i la investigació penal dels qui hi van participar, els van organitzar o els van finançar. Cadascun seguirà el seu propi curs i, per ara, les dades són provisionals.
Els fets comprovats són pocs i les investigacions tot just comencen: convé distingir el que consta del que se suposa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
