El 18 de maig del 2022 la Comissió Europea va presentar REPowerEU, el seu pla per acabar amb la dependència dels combustibles fòssils russos amb estalvi, diversificació i renovables, i 210.000 milions d’inversió addicional.
El 18 de maig del 2022 la Comissió Europea va presentar REPowerEU, la seva resposta a la crisi energètica provocada per la invasió d’Ucraïna. El pla desenvolupa l’esquema que Brussel·les va avançar el 8 de març i que els líders europeus van refermar a la cimera del 24 i 25 de març. La Comissió sosté que hi ha una doble urgència: acabar amb la dependència dels combustibles fòssils russos, que Moscou fa servir com a arma econòmica i política i que, segons els seus càlculs, costen als contribuents europeus gairebé 100.000 milions d’euros l’any, i afrontar la crisi climàtica.
Els tres pilars
El primer és estalviar. La Comissió proposa elevar del 9 % al 13 % l’objectiu vinculant d’eficiència energètica del paquet «Objectiu 55» i publica una comunicació amb canvis de comportament a curt termini que, segons els seus càlculs, podrien reduir un 5 % la demanda de gas i petroli. També anima els Estats a usar incentius fiscals, com un IVA reduït per a sistemes de calefacció eficients, aïllament i electrodomèstics.
El segon és diversificar. La UE assegura haver aconseguit importacions rècord de gas natural liquat i més gas per gasoducte, i crea una Plataforma Energètica per fer compres conjuntes voluntàries de gas, GNL i hidrogen. La Comissió estudiarà un mecanisme de compra conjunta que negociï en nom dels Estats participants i mesures legislatives per obligar-los a diversificar el subministrament. Calcula, a més, que n’hi ha prou amb uns 10.000 milions d’euros d’infraestructura gasista addicional per compensar la pèrdua del gas rus.
El tercer és accelerar les renovables. Proposa pujar del 40 % al 45 % l’objectiu del 2030 i una Estratègia Solar per duplicar la capacitat fotovoltaica d’aquí al 2025 i arribar a 600 GW el 2030, amb l’obligació gradual d’instal·lar plaques als edificis nous públics, comercials i residencials.
Planteja duplicar el ritme d’instal·lació de bombes de calor, fixar per al 2030 una producció de 10 milions de tones d’hidrogen renovable a la UE i 10 milions més d’importació, i elevar la producció de biometà a 35.000 milions de metres cúbics. Per escurçar els tràmits, recomana crear zones específiques per a renovables amb permisos més simples en àrees de menor risc ambiental i reconèixer les renovables com d’interès públic superior.
Quant costa i com es finançarà
Complir els objectius exigeix, segons la Comissió, 210.000 milions d’euros d’inversió addicional fins al 2027, que hauran d’aportar el sector públic i el privat, a escala nacional, transfronterera i europea. Deixar d’importar combustibles russos estalviaria, segons els seus càlculs, gairebé 100.000 milions l’any. El Mecanisme de Recuperació i Resiliència, l’instrument dels fons Next Generation EU, és al centre del pla: ja hi ha 225.000 milions disponibles en préstecs i la Comissió proposa afegir-hi 20.000 milions en subvencions procedents de la venda de drets d’emissió del mercat de carboni.
La Comissió proposa que els Estats integrin capítols específics de REPowerEU en els seus plans de recuperació, per a la qual cosa planteja modificar el reglament del Mecanisme; a Espanya, aquests fons es gestionen a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Es podrien sumar 26.900 milions de fons de cohesió i 7.500 milions de la política agrícola comuna mitjançant transferències voluntàries.
Què falta i què convé revisar
Encara són propostes. Els objectius de renovables i eficiència exigeixen modificar la legislació del paquet «Objectiu 55», cosa que requereix l’acord del Parlament Europeu i dels Estats membres, i la Comissió ha deixat en estudi mesures com la compra conjunta de gas i l’obligació de diversificar el subministrament. El nou finançament depèn també que s’aprovi la modificació del Mecanisme.
Per a empreses i famílies amb un consum energètic rellevant, la direcció és clara encara que els detalls es concretaran: més fotovoltaica i autoconsum als edificis, més bombes de calor i més contractes de compra d’energia a llarg termini (PPA), sobre els quals la Comissió publica una guia. Convé revisar quanta energia consumeix el negoci o l’habitatge, amb quins contractes i a quin preu; quines actuacions d’eficiència o autoconsum serien viables i quines convocatòries de fons europeus les podrien donar suport. Per al seu cas concret, consulti amb el seu assessor.
El pla marca el rumb energètic de la UE fins al 2030; els detalls arribaran per llei i per convocatòria.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
