El 20 de maig l’S&P 500 va arribar a caure un 20 % des del màxim de gener durant la sessió, després de set setmanes seguides de caigudes. Què és un mercat baixista i en què es diferencia d’una correcció.
El 20 de maig del 2022 l’índex S&P 500 va arribar a caure, durant la sessió, un 20 % des del màxim de gener, el llindar que defineix un mercat baixista. Venia de set setmanes seguides de caigudes. Els titulars es van fer cada cop més alarmants, i molts inversors es van preguntar si havien de reduir l’exposició abans que la situació empitjorés. És una xifra que se segueix amb atenció perquè condensa en un número l’estat d’ànim del mercat.
És en aquests moments quan es comprova si l’estratègia d’inversió estava ben pensada. És fàcil sentir-se còmode amb les pujades; el difícil és mantenir la calma quan el valor de la cartera baixa setmana rere setmana. Aquesta nota no recomana comprar ni vendre res: recorda, amb caràcter general, quines eines ajuden a decidir amb el cap fred en lloc de fer-ho amb la reacció del moment.
Què és un mercat baixista
Per convenció, es parla de mercat baixista quan un índex cau un 20 % des de l’últim màxim. No és una xifra màgica, però serveix com a referència per distingir una correcció normal d’un període prolongat de pessimisme, i sol anar acompanyat de titulars alarmants.
Els mercats baixistes formen part de la història financera: apareixen de tant en tant, duren més o menys i són seguits, abans o després, de recuperacions, encara que ningú no pot assegurar quan ni amb quina força. El que canvia entre uns i altres és el context que els provoca. En aquest cas, els detonants eren la inflació i la pujada de tipus, de manera que l’anàlisi havia d’incorporar tots dos factors. També convé recordar que l’índex és una mitjana: dins seu hi ha empreses que cauen més i d’altres menys, i l’experiència de cada cartera pot ser molt diferent.
La temptació de vendre
En moments així, la temptació és vendre per deixar de patir. És una reacció humana, però té conseqüències: una pèrdua comptable només esdevé pèrdua real en vendre, i ningú no sap per endavant quan es recuperarà el mercat.
Els estudis sobre el comportament dels inversors mostren que la por i l’eufòria solen empènyer a decidir en el pitjor moment: vendre després de les caigudes i comprar després de les pujades. No vol dir que mantenir sigui sempre la millor opció, sinó que decidir sota pressió emocional poques vegades ho és. Un procediment establert per endavant ajuda a distingir entre una decisió meditada i un impuls. Un pla defineix per endavant quant de risc s’assumeix, en quines proporcions i sota quines condicions es revisa. No elimina el malestar de veure caure el valor, però evita que cada titular es converteixi en una decisió d’inversió.
Un mercat baixista es defineix, per convenció, com una caiguda del 20 % des del màxim.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
