El 5 d’octubre de 2021 el Govern de coalició va anunciar l’acord sobre la futura llei d’habitatge: lloguers en zones tensionades, recàrrec de l’IBI als pisos buits i bonificacions. Què se sap i què falta.
El dimarts 5 d’octubre de 2021, els dos socis del Govern de coalició, PSOE i Unidas Podemos, van tancar l’acord sobre el que la portaveu va definir com la primera llei estatal d’habitatge de la democràcia, un compromís del seu pacte de govern pendent des de feia mesos. La negociació s’havia encallat el dia anterior per les obligacions dels grans propietaris. Ho van anunciar la portaveu, Isabel Rodríguez, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, després del Consell de Ministres, juntament amb l’acord sobre els Pressupostos Generals de 2022.
Què es va anunciar
La portaveu va dir que la llei servirà per contenir i reduir els preus del lloguer i augmentar de manera notable el parc públic d’habitatge, i que es reservarà un 30 % d’habitatge protegit, la meitat per a lloguer social. Fonts d’Unidas Podemos van precisar a Europa Press que aquesta reserva afectaria el 30 % de les promocions. El mateix dia, el Consell de Ministres va aprovar un altre paquet d’habitatge, de 5.500 milions d’euros, per a rehabilitació i habitatge social, que és una mesura diferent.
En el lloguer, segons les fonts d’Unidas Podemos recollides per Europa Press, es regularà el preu per abaixar les rendes dels habitatges dels grans propietaris, definits com els qui tinguin deu o més habitatges, amb índexs de referència aplicables a tots els contractes a les zones de mercat tensionat. Als petits propietaris se’ls oferiria una fórmula de congelació de preus i incentius fiscals perquè també abaixin la renda. Bolaños va confirmar un paquet de bonificacions fiscals per als propietaris que redueixin el lloguer respecte del contracte anterior, que poden arribar al 90 % de les rendes que obtinguin, i va explicar que les zones tensionades es declararan a petició de les comunitats autònomes.
Sobre l’habitatge buit, Bolaños va explicar que hi haurà un recàrrec a l’IBI per als habitatges desocupats durant un temps prolongat i que el Govern habilitarà els ajuntaments per aplicar-lo. La xifra de fins al 150 % procedeix de fonts d’Unidas Podemos (el partit en demanava un 200 % i el PSOE en defensava un 75 %), no d’una dada oficial donada aquell dia. A Espanya no hi ha encara una definició estatal d’habitatge buit; algunes comunitats sí que la tenen: a Catalunya, des del gener de 2020, és el desocupat de manera permanent i sense causa justificada durant més de dos anys.
El que falta per saber
No hi ha text ni calendari tancat. Bolaños va dir que encara no hi havia data per aprovar el projecte de llei, que arribaria al Consell de Ministres en les properes setmanes abans d’enviar-se a les Corts, i que el detall es donaria en presentar-lo. Entre el que queda pendent hi ha els criteris per declarar una zona tensionada.
L’aplicació dependrà en bona part de comunitats i ajuntaments. Bolaños va aclarir que la llei no deroga les lleis autonòmiques d’habitatge, sinó que hi conviu, davant d’una pregunta de TV3 sobre la llei catalana en vigor. Un periodista va plantejar que el PP criticava la mesura com una intervenció en el mercat, i l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, va avançar que la seva ciutat no aplicarà el recàrrec de l’IBI. Un expert de Pisos.com va dubtar de la seva eficàcia, perquè no hi ha un cens oficial d’habitatges buits.
Què convé revisar
Fins que no es publiqui el projecte, res no canvia per als contractes de lloguer ni per als propietaris. Convé seguir quatre punts quan es conegui el text: com es defineix el gran tenidor (el llindar de deu habitatges coincideix amb el del decret antidesnonaments), quins criteris s’exigiran per declarar una zona tensionada, com es defineix l’habitatge buit i des de quan es compta la desocupació, i si la seva comunitat o el seu ajuntament decideix aplicar les mesures. Consulti amb el seu assessor com aplicar-ho al seu cas.
Hi ha acord polític, però encara no hi ha llei: els terminis i els detalls ho decidiran tot.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
