El 23 d’agost el Govern va aprovar repartir 1.889 milions de fons europeus per a rehabilitació i lloguer social. Què hi ha per a propietaris i quines deduccions segueixen vigents.
El Consell de Ministres del 23 d’agost del 2022 va aprovar la distribució entre les comunitats autònomes, Ceuta i Melilla d’1.889 milions d’euros de fons europeus del Pla de recuperació. D’aquests, 1.389 milions es destinen a programes de rehabilitació residencial i poden transferir-se el 2022, i 500 milions, a partir del 2023, a construir habitatge de lloguer social. El repartiment segueix el nombre de llars de cada comunitat.
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va estimar que el programa pot generar entorn de 180.000 llocs de feina, molts d’ells en autònoms i petites i mitjanes empreses de rehabilitació. Per a propietaris i comunitats de veïns la notícia importa perquè aquests fons financen ajuts que, ben gestionats, redueixen el cost de reformar i de millorar l’eficiència energètica de l’habitatge.
Com arriben els ajuts
El Govern distribueix els diners, però la gestió de les convocatòries correspon a les comunitats autònomes, que fixen terminis, requisits i imports. Per això convé consultar la convocatòria de la comunitat on és l’immoble, perquè les condicions poden variar. Els fons s’orienten a la rehabilitació i regeneració urbana d’habitatges, barris i edificis amb criteris d’eficiència energètica.
A les comunitats de propietaris, l’acord de fer les obres i de demanar l’ajut passa per la junta, amb les majories que exigeix la normativa de propietat horitzontal. Un tècnic competent ha d’emetre el certificat d’eficiència energètica abans i després de les obres, un document clau tant per als ajuts com per a les deduccions fiscals, i que convé encarregar amb temps.
Deduccions a l’IRPF
A més dels ajuts, des de l’octubre del 2021 l’IRPF permet tres deduccions per obres d’eficiència energètica. Una és del 20 % del que es paga, amb base màxima de 5.000 euros anuals, si les obres redueixen almenys un 7 % la demanda de calefacció i refrigeració; una altra és del 40 %, amb base màxima de 7.500 euros anuals, si redueixen almenys un 30 % el consum d’energia primària no renovable o aconsegueixen classe energètica A o B. Ambdues valen per a obres fetes fins al 31 de desembre del 2022, a l’habitatge habitual o llogat com a habitatge, i no a la part afecta a una activitat econòmica.
La tercera, del 60 %, arriba a les obres de rehabilitació energètica d’un edifici d’ús predominantment residencial fins al 31 de desembre del 2023, amb base màxima anual de 5.000 euros i topall acumulat de 15.000, per a obres que assoleixin els mateixos resultats. S’exigeix el certificat posterior a l’obra, es paga per mitjans diferents de l’efectiu, es descompta el subvencionat i no compten els equips que utilitzin combustibles fòssils.
Què convé revisar
Abans de contractar obres convé confirmar que l’actuació encaixa a la convocatòria de la comunitat, sol·licitar l’ajut quan correspongui abans de començar els treballs i conservar factures, pressupostos i certificats. Com que la base de la deducció es redueix en el que és subvencionat, ajut i deducció no s’acumulen sobre la mateixa quantitat. Quan les obres les promou una comunitat de propietaris, la deducció de cada veí es calcula segons el seu coeficient de participació en el que paga la comunitat. És prudent consultar-ho amb el seu assessor fiscal.
Els terminis importen: les dues primeres deduccions acaben amb el 2022, de manera que les obres que s’hi vulguin acollir han d’estar acabades i pagades a temps, i el certificat emès. Un calendari realista amb el tècnic evita perdre el benefici. És informació general i no substitueix l’anàlisi de cada cas.
Rehabilitar és avui una de les poques reformes amb ajut públic i fiscal alhora, però només per a qui la planifica.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
