El Diari Oficial de la Generalitat va publicar el 14 de desembre del 2018 la modificació del Pla general metropolità que reserva el 30 % de les promocions de més de 600 m² a habitatge protegit. A quines obres s’aplica, des de quan i amb quines excepcions.
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar el 14 de desembre del 2018 l’acord de la Subcomissió d’Urbanisme del municipi de Barcelona, adoptat el 5 de desembre, que aprova definitivament la modificació del Pla general metropolità (PGM) per a l’obtenció d’habitatge de protecció pública al sòl urbà consolidat. La Subcomissió, prevista a la Carta municipal de Barcelona, reuneix representants de la Generalitat i de l’Ajuntament. La proposta municipal es va aprovar inicialment el 18 de juny i, després del període d’al·legacions, provisionalment en el ple del 28 de setembre. L’acord és executiu des de la seva publicació, és a dir, des del 14 de desembre.
A quines obres s’aplica
La reserva s’aplica a les promocions d’habitatge plurifamiliar en parcel·les amb més de 600 m² de sostre urbanístic potencial d’habitatge, quan es tracti d’obra nova o de gran rehabilitació. El 30 % d’aquest sostre s’ha de destinar a habitatge protegit de règim general, o a un altre règim que la normativa d’habitatge consideri equivalent, i aquests habitatges han d’estar, com a regla, al mateix edifici. Compta com a obra nova la construcció de nova planta i l’ampliació de més de 600 m² que creï nous habitatges.
El pla defineix la gran rehabilitació com una actuació global a tot l’edifici que, a més, n’augmenti el sostre, el volum o el nombre d’habitatges, en modifiqui l’estructura, en canviï l’ús principal o en redistribueixi l’espai dels habitatges; també la substitució de l’edifici encara que se’n conservi la façana, i les reformes que, de manera simultània o successiva en cinc anys, costin el 50 % o més de construir un edifici equivalent de nova planta. La reparació i el manteniment no compten.
Queden exceptuades, en general, les parcel·les de polígons d’actuació urbanística que encara no s’han edificat i, segons el catàleg de patrimoni dels districtes, les parcel·les amb grau de protecció A i B, i les de grau C quan la rehabilitació conservi la tipologia i no augmenti el nombre d’habitatges.
Des de quan i quin règim transitori
L’obligació afecta les llicències que se sol·licitin des del 14 de desembre del 2018; no s’aplica a les presentades abans d’aquesta data. Durant dos anys, fins al 14 de desembre del 2020, tampoc no s’aplica a les llicències de qui acrediti, en document públic, una compravenda de l’immoble entre l’1 de juliol del 2016 i l’aprovació inicial del pla, al juny del 2018.
Si la compravenda va ser entre l’1 de gener i el 30 de juny del 2016, regeix el 30 %, tret que un estudi econòmic validat per l’Ajuntament demostri que fa inviable l’operació: llavors s’aplica el percentatge menor que la faci viable, i cap si aquest percentatge deixés una superfície protegida inferior al mínim legal. Passats els dos anys, tota obra nova o gran rehabilitació queda subjecta.
La llicència queda condicionada a la qualificació provisional dels habitatges com a protegits; per a la primera ocupació cal la qualificació definitiva i que aquest destí consti al Registre de la Propietat de cada habitatge, i es manté en transmetre’l. Aquests habitatges queden subjectes als drets d’adquisició preferent de l’Administració, dels quals l’Ajuntament pot ser beneficiari.
Què suposa per a promotors i propietaris
L’Ajuntament estima que la mesura generarà uns 334 habitatges protegits nous cada any, el 30 % dels 1.114 que es van construir cada any entre el 2008 i el 2016 en sòl urbà consolidat, i que més de la meitat serien en barris centrals. Diu que podria sol·licitar-los el 75 % de la població, i que la Generalitat fixa els preus: uns 510 euros al mes de lloguer o 136.000 euros de compra per a un pis de 80 m².
Per al promotor, el 30 % del sostre es ven o es lloga a preus regulats i la resta continua al mercat lliure. Qui compri un solar o un edifici per construir-hi o reformar-lo a fons haurà d’incorporar aquesta reserva al càlcul del projecte, i qui tingués operacions en marxa haurà de comprovar si li arriben les excepcions i les seves dates. Per als propietaris, la reserva afecta les obres de més envergadura, no les reformes parcials ni el manteniment. L’acord es pot recórrer davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos des de la publicació.
Barcelona es converteix, segons l’Ajuntament, en la primera ciutat d’Espanya amb una reserva d’aquest tipus; les dates de la llicència i de la compra decidiran a qui arriba.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
