El Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, publicat al DOGC el 30 de desembre, entra en vigor el 31. Amplia les obligacions dels grans tenidors, regula l’habitatge buit i eleva la reserva d’habitatge protegit.
El Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 30 de desembre i entra en vigor l’endemà. Modifica diverses lleis catalanes d’habitatge i d’urbanisme i, com tot decret llei, l’ha de convalidar el Parlament en el termini de trenta dies des de la seva promulgació. L’exposició de motius justifica la urgència en la dificultat persistent d’accés a un habitatge digne, i busca augmentar l’oferta d’habitatge a preus moderats, en especial el protegit de lloguer.
A qui s’aplica el concepte de gran tenidor
La definició és a la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Fins ara, una persona jurídica era gran tenidora si tenia més de 1.250 metres quadrats de superfície habitable. Amb el decret ho és la que, sola o per mitjà d’un grup d’empreses, té més de 15 habitatges, i la definició s’estén als fons de capital risc i de titulització d’actius i a les persones físiques amb més de 15 habitatges. Queden fora determinats promotors socials i els qui tinguin més del 15 % de la superfície habitable qualificada d’habitatge protegit de lloguer.
A la pràctica, un propietari amb fins a 15 habitatges no és gran tenidor. Sí que pot ser-ho una societat familiar amb una cartera més gran, també si la reparteix entre diverses empreses del mateix grup.
Quines obligacions i mesures inclou
El gran tenidor ha d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar determinades demandes, i el decret n’amplia els casos: les accions executives derivades d’un deute hipotecari, els desnonaments per venciment del títol que habilita l’ocupació (durant tres anys) i els desnonaments per ocupació sense títol quan es donen certes condicions, com ara que l’ocupació sigui anterior com a mínim sis mesos al decret o que els serveis municipals informin favorablement.
L’oferta es comunica a l’ajuntament i a l’Agència de l’Habitatge en tres dies hàbils, s’aplica també als procediments ja iniciats i l’incompliment és infracció en matèria d’habitatge. Si en acabar el contracte la família continua en situació d’exclusió residencial, té dret a renovar-lo una vegada.
Pel que fa a l’habitatge buit, el decret el defineix com el que roman desocupat de manera permanent i injustificada més de dos anys. Són causes justificades el trasllat per feina, el canvi de domicili per dependència, l’abandonament en zones rurals que perden població i un litigi judicial pendent. Si l’habitatge és d’una persona jurídica privada, després d’un requeriment l’administració podrà imposar multes coercitives de 1.000 euros per habitatge i mes, amb un màxim del 50 % del preu estimat, i s’amplia la possibilitat d’expropiar-ne l’ús o la propietat.
En urbanisme, els plans municipals hauran de reservar a habitatge protegit, com a mínim, el sòl corresponent al 30 % del sostre residencial de nova implantació. A l’àrea metropolitana de Barcelona, el mínim serà del 40 % en sòl urbanitzable delimitat i en sectors de sòl urbà no consolidat que passin a ús residencial, amb possibilitat de baixar al 30 % si no hi ha viabilitat econòmica, i la meitat, com a mínim, serà de lloguer. El Govern haurà d’aprovar en un any un pla territorial sectorial amb reserves encara més altes a les zones de demanda forta.
El decret regula també el tanteig i el retracte. La Generalitat té un dret legal de tanteig sobre les vendes de sòls privats reservats a habitatge protegit i d’habitatges arrendats que es transmeten juntament amb la resta d’habitatges o locals del mateix immoble, i l’Ajuntament de Barcelona té també aquests drets sobre els béns situats a la ciutat.
Què convé revisar
Qui tingui habitatges a nom seu pot comptar quants són i, si té societats, quants suma el grup. El gran tenidor ha de revisar les reclamacions en curs, perquè l’obligació d’oferir lloguer social arriba als procediments ja iniciats. També convé repassar els habitatges desocupats més de dos anys i la seva justificació, i tenir en compte els drets de tanteig i retracte abans de vendre un immoble amb llogaters. El seu assessor pot indicar-li com l’afecta en el seu cas.
La clau del decret és quants habitatges es tenen i com s’utilitzen.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
