Els tripulants de cabina de Ryanair són en vaga el 25 i el 26 de juliol del 2018 a Espanya, Portugal i Bèlgica, i el 25 també a Itàlia. Quines cancel·lacions va anunciar la companyia i quins drets reconeix al passatger el Reglament europeu.

Els tripulants de cabina de Ryanair són en vaga els dies 25 i 26 de juliol del 2018 a Espanya, Portugal i Bèlgica, i el 25 ho van ser també a Itàlia. A Espanya la convoquen els sindicats USO i Sitcpla. Demanen que a la plantilla se li apliqui la llei laboral del país on treballa, i no la irlandesa, i que el personal contractat a través de tercers tingui les mateixes condicions que el de la companyia.
Les cancel·lacions
El 18 de juliol Ryanair va anunciar la cancel·lació d’uns 600 vols en els dos dies, el 12 % dels que opera cada jornada a Europa, i va calcular que canviaria els plans d’uns 100.000 passatgers, uns 50.000 al dia. Segons la companyia, fins a 200 vols diaris amb origen o destinació a Espanya, 50 a Portugal i uns altres 50 a Bèlgica. Ryanair va dir que havia avisat els afectats i els havia ofert un vol alternatiu en els set dies anteriors o posteriors, o el reemborsament íntegre del bitllet.
El 25 de juliol el Ministeri de Foment, amb dades de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) i d’Aena, va parlar d’una jornada sense incidències destacables, i Ryanair va afirmar que els seus altres vols operaven amb normalitat i que els passatgers afectats havien estat reubicats o reemborsats. El Govern havia fixat serveis mínims per als dos dies.
Els drets del passatger
Quan es cancel·la un vol, el Reglament (CE) 261/2004 obliga l’aerolínia a oferir al passatger escollir: el reemborsament íntegre del bitllet en set dies, amb un vol de tornada al punt de partida si escau, o un transport alternatiu fins a la destinació final com més aviat millor o en una data posterior que li convingui. A més, li ha de donar assistència gratuïta: menjar i refrescos en funció de l’espera, hotel i trasllat si cal passar una o més nits, i dues comunicacions per telèfon o correu electrònic.
La compensació és la part més discutida. El Reglament la fixa en 250 euros per a vols de fins a 1.500 km, 400 euros per als intracomunitaris de més de 1.500 km i per als altres d’entre 1.500 i 3.500 km, i 600 euros per a la resta. No escau si es va informar de la cancel·lació amb almenys dues setmanes d’antelació; amb menys termini, depèn del vol alternatiu ofert i de quant s’avanci o es retardi, i és l’aerolínia qui ha de provar quan va avisar. Tampoc no es deu si la cancel·lació obeeix a circumstàncies extraordinàries que no s’haurien pogut evitar encara que s’haguessin pres totes les mesures raonables.
La compensació en disputa
La qüestió és si la vaga de la plantilla de la mateixa aerolínia és una circumstància extraordinària. Ryanair ha sostingut, segons la premsa econòmica del 19 de juliol, que les vagues de sindicats ho són i que per això no abona compensació; en els seus comunicats ofereix reemborsament o vol alternatiu.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va abordar una situació semblant en la seva sentència del 17 d’abril del 2018 (Krüsemann i altres contra TUIfly, assumptes acumulats C-195/17 i següents). El setembre del 2016 la direcció de l’aerolínia alemanya va anunciar per sorpresa una reestructuració i, després d’una crida difosa pels mateixos treballadors, una bona part dels pilots i de la tripulació es van donar de baixa per malaltia durant una setmana, amb molts vols cancel·lats o endarrerits.
El Tribunal va declarar que aquesta vaga salvatge no és una circumstància extraordinària: les reestructuracions i els conflictes amb la plantilla formen part de la gestió normal d’una aerolínia, i que la vaga sigui legal o no segons la llei nacional és irrellevant. Va afegir que una vaga no eximeix de manera automàtica i que cal valorar cada cas.
La sentència no tracta la vaga de Ryanair, que és diferent: la convoquen sindicats i és per millorar condicions laborals. Si aquesta diferència canvia la resposta ho decidiran, cas per cas, la companyia, l’autoritat de supervisió i, si escau, els tribunals. Qui tingui un vol cancel·lat pot reclamar primer a l’aerolínia i, si no respon o no hi està d’acord, davant l’AESA, que vetlla a Espanya pel compliment del Reglament; convé conservar la targeta d’embarcament, els correus i els justificants de despeses.
Reemborsament, transport alternatiu i assistència no depenen de qui provoqui la cancel·lació; la compensació, sí.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


