El Butlletí Oficial de l’Estat va publicar el 6 de desembre del 2018 la Llei orgànica 3/2018, en vigor des del 7, que adapta el reglament europeu de protecció de dades i reconeix drets digitals. Què canvia per a empreses i famílies.
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar el 6 de desembre del 2018 la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, que va entrar en vigor l’endemà. Adapta el dret espanyol al Reglament general de protecció de dades (RGPD) europeu, deroga la Llei orgànica 15/1999 i el Reial decret llei 5/2018, i afegeix un títol de drets digitals que afecta el treball, els menors i l’herència.
Què canvia per a les empreses
La llei reconeix als treballadors, també als directius, el dret a la desconnexió digital fora del temps de treball, per respectar el seu descans, permisos i vacances. L’empresa ha d’elaborar, prèvia audiència dels representants dels treballadors, una política interna que defineixi com s’exerceix aquest dret i prevegi formació sobre un ús raonable de la tecnologia, amb especial atenció al treball a distància. L’Estatut dels treballadors incorpora un nou article 20 bis que recull aquest dret.
Pel que fa a les càmeres i la geolocalització, l’empresari pot fer servir les imatges de videovigilància i les dades de geolocalització per controlar el treball dins del seu marc legal, però ha d’informar abans, de manera expressa i clara, els treballadors i els seus representants. No s’admeten càmeres ni gravació de so en vestidors, lavabos, menjadors ni altres llocs de descans, i el so només es pot gravar quan hi hagi riscos rellevants per a la seguretat i amb proporcionalitat. Si es capta un acte il·lícit flagrant, n’hi ha prou amb el distintiu informatiu. Amb la geolocalització cal informar a més dels drets d’accés, rectificació, limitació del tractament i supressió.
Les empreses privades poden crear sistemes de denúncies internes, fins i tot anònimes, i els empleats i tercers han de ser informats que existeixen. L’accés a les dades queda limitat al personal de control intern i compliment, cal protegir la identitat del denunciant i, com a regla, les dades se suprimeixen del sistema als tres mesos, tret que es conservin per acreditar el funcionament del model de prevenció de delictes de la persona jurídica.
Han de designar un delegat de protecció de dades, entre d’altres, les entitats de crèdit, les asseguradores, les empreses de serveis d’inversió, els distribuïdors i comercialitzadors d’electricitat i de gas natural, els centres docents i els centres sanitaris obligats a mantenir històries clíniques, a més dels casos que ja fixava l’RGPD. La designació es comunica a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en deu dies. Les infraccions molt greus prescriuen als tres anys, les greus als dos i les lleus a l’any, i les multes segueixen les quanties de l’RGPD.
Què canvia per a les famílies
L’edat a partir de la qual un menor pot donar per si mateix el seu consentiment per al tractament de les seves dades es fixa en 14 anys; per sota, cal el de qui exerceixi la pàtria potestat o la tutela. La llei demana a més als pares i tutors que procurin un ús equilibrat dels dispositius digitals per part dels menors, i als centres educatius i a qui realitzi activitats amb menors, que protegeixin el seu interès superior quan publiquin o difonguin les seves dades a internet.
El que s’anomena testament digital permet que les persones vinculades al difunt per raons familiars o de fet, i els seus hereus, sol·licitin als prestadors de serveis d’internet l’accés als continguts del causant i donin instruccions sobre el seu ús, destinació o supressió, tret que el difunt ho hagués prohibit expressament. El marmessor o la persona que el difunt designi també ho pot demanar. Els hereus conserven en tot cas l’accés als continguts que formin part del cabal relicte. Regles semblants valen per a les dades personals del difunt.
Què convé revisar
Les empreses poden comprovar que tenen una política de desconnexió digital aprovada després de consultar la representació dels treballadors, que la informació prèvia sobre càmeres, so i geolocalització és clara i s’ha lliurat, que el seu canal de denúncies respecta els terminis de conservació i que han valorat si han de nomenar un delegat de protecció de dades. Les famílies que vulguin decidir què passa amb els seus comptes i continguts digitals poden deixar instruccions per escrit i comentar-ho amb el seu notari o el seu assessor.
La nova llei converteix en drets el que fins ara eren costums al treball i deixa per escrit què passa amb la vida digital d’una persona quan mor.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
