El 22 de setembre del 2017 Transport for London va comunicar que no concedirà a Uber una nova llicència d’operador en considerar que no és idònia. Uber pot recórrer i continua operant mentrestant. Què se sap i què deixa per a altres plataformes.
El 22 de setembre del 2017 Transport for London (TfL), l’organisme que regula el transport a la capital britànica, va comunicar a Uber London Limited que no li concedirà una llicència d’operador de lloguer privat amb conductor quan venci l’actual, el 30 de setembre. TfL va concloure que l’empresa «no és idònia» per ser titular d’aquesta llicència (fit and proper). Havia concedit la primera llicència el 2012 i, el 26 de maig del 2017, en va atorgar una de quatre mesos mentre n’estudiava una de cinc anys.
Els quatre motius
TfL va assenyalar quatre afers de responsabilitat corporativa amb possibles conseqüències per a la seguretat i la protecció del públic: com comunica l’empresa a les autoritats els delictes greus; com obté els certificats mèdics dels conductors; com obté els certificats d’antecedents penals ampliats (Enhanced Disclosure and Barring Service, DBS); i la seva explicació sobre «Greyball», un programa que es podria utilitzar per impedir que els reguladors accedeixin del tot a l’aplicació.
Uber va respondre que la decisió deixaria sense feina més de 40.000 conductors amb llicència i que 3,5 milions de londinencs fan servir l’aplicació. Va anunciar que la impugnaria «de seguida» als tribunals i va dir que una revisió independent va concloure que Greyball mai no s’ha utilitzat ni s’ha considerat al Regne Unit per als fins que al·lega TfL. L’alcalde de Londres, Sadiq Khan, va dir que dona ple suport a la decisió de TfL i que totes les empreses han de complir les regles.
El recurs i el que ve
D’acord amb la llei londinenca de vehicles de lloguer privat del 1998 (Private Hire Vehicles (London) Act 1998), Uber pot recórrer en els 21 dies següents a la notificació i pot continuar operant fins que s’esgotin tots els recursos. TfL no farà més comentaris mentre el recurs sigui pendent.
La prova d’idoneïtat no es refereix a un vehicle ni a un conductor, sinó a la conducta de l’empresa operadora: com gestiona la informació de seguretat, les comprovacions dels seus conductors i la seva relació amb el regulador. És un examen de l’empresa en conjunt.
Barcelona té un expedient propi. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de resoldre, arran de la qüestió que li va plantejar el Jutjat Mercantil núm. 3 de Barcelona en un litigi de l’associació de taxistes Elite Taxi contra Uber Systems Spain pel servei UberPop, si Uber és un servei de transport o un servei de la societat de la informació (afer C-434/15).
L’11 de maig del 2017 l’advocat general Maciej Szpunar va opinar que la plataforma pertany a l’àmbit del transport i que se li pot exigir que obtingui les llicències i autoritzacions que prevegi el dret nacional. La seva opinió no vincula el Tribunal, i la sentència encara no s’ha dictat.
Què convé revisar
Per a una empresa que fa servir plataformes de transport per als seus empleats o clients a Londres, el servei continua disponible mentre duri el recurs, però convé tenir alternatives per si la situació canvia i revisar què diuen les polítiques de viatge i les assegurances sobre els desplaçaments en vehicles de tercers.
I per a qualsevol negoci que depengui d’una llicència administrativa, la lliçó és que el regulador mira el comportament de tota l’empresa, no només el compliment de requisits formals.
La llicència no es perd el dia de l’anunci, sinó quan s’esgoten els recursos.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
