Llei catalana contra l’amiant

El BOE del 17 d’agost del 2026 va publicar la Llei 8/2026, de 2 de juliol, d’eradicació de l’amiant, aprovada pel Parlament i ja publicada al DOGC el 3 de juliol. La llei entra en vigor tres mesos després de la publicació, és a dir, cap al 3 d’octubre. Crea un marc comú perquè les administracions catalanes, juntament amb empreses i ciutadans, detectin, gestionin i retirin els materials que contenen amiant, prohibits des del 2002 però encara presents en molts edificis.

Segons el preàmbul de la mateixa llei, fins ara no hi havia cap obligació legal de retirar aquests materials mentre no haguessin arribat al final de la seva vida útil. Això canvia: la norma imposa deures a les administracions, als propietaris i a les empreses, i posa en marxa un cens, un fons i un règim sancionador. Per a qui té edificis, naus o terrenys, saber quins materials hi ha i en quin estat es troben passa a ser una tasca de gestió, no només de manteniment.

Què obliga la llei

Les administracions públiques han d’identificar, gestionar i retirar l’amiant dels seus propis immobles, amb prioritat per a escoles, centres de salut i edificis públics, i mantenir actualitzat el cens. Les empreses i els professionals del sector han de protegir la salut dels seus treballadors, comunicar al cens la presència d’amiant, assenyalar els llocs afectats i informar de la presència o absència en les ofertes de venda o lloguer. Els administradors de finques han de comunicar-ne la presència i vetllar perquè es lliuri el certificat.

Els propietaris, i també les empreses alienes al sector, han d’informar dels llocs on sàpiguen que hi ha materials amb amiant i mantenir els immobles lliures d’aquests materials un cop identificats, en els terminis que fixin les institucions competents. La norma recorda a més que l’amiant retirat és un residu perillós que només es pot dipositar en instal·lacions autoritzades, cosa que encareix i condiciona qualsevol obra de retirada.

El certificat i el cens

El certificat de presència o absència d’amiant s’haurà de lliurar en vendre o llogar un immoble i es podrà contrastar amb el cens català. En absència de reglament, ha d’acreditar com a mínim l’amiant visible, l’estat de conservació dels materials i el risc que suposen. Per al comprador i l’arrendatari és una garantia; per al venedor, un tràmit que convé preveure amb antelació en qualsevol operació immobiliària.

El cens català serà un registre públic dels llocs identificats, organitzat almenys per municipis, que integrarà els censos municipals existents. Per a les empreses amb naus o edificis antics, anticipar-se i inventariar les instal·lacions pot evitar sorpreses, sobretot si es preveuen obres, reformes o una venda en els propers anys. Convé encarregar aquesta revisió a un tècnic competent i conservar l’informe.

Sancions i fons

El règim sancionador distingeix entre infraccions lleus, de 100 a 3.000 euros; greus, de 3.001 a 30.000 euros; i molt greus, de 30.001 a 100.000 euros, amb possibles sancions accessòries com la prohibició de rebre subvencions o, en les molt greus, de contractar amb la Generalitat i el seu sector públic. Els ajuntaments de més de 20.000 habitants exerciran, en principi, les funcions d’ordenació, inspecció i sanció.

L’import de les multes es destinarà al Fons per a l’Eradicació de l’Amiant de Catalunya, que finançarà la retirada, la gestió i la sensibilització. La llei reconeix també les persones afectades per l’exposició i obre la porta a futures compensacions, la quantia de les quals dependrà d’un reglament encara per desenvolupar. El preàmbul recull com a referència europea la retirada dels edificis públics abans del 2028 i l’eliminació completa cap al 2032. Consulti amb el seu assessor com afecta els seus immobles.

Qui sap què hi ha als seus edificis decideix millor quan i com actuar.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.