- Sis països, entre els quals Espanya, demanen un marc europeu per gravar els beneficis extraordinaris de les petrolieres.
- Al·leguen que els marges dels productes refinats creixen més que el cru; el precedent és la contribució temporal del 2022.
- Per ara és una petició política: la UE no ha anunciat cap gravamen nou.
Els ministres de Finances d’Alemanya, Itàlia, Àustria, Polònia i Portugal, juntament amb el ministre d’Economia d’Espanya, han enviat una carta, datada el 21 d’agost del 2026, al ministre de Finances d’Irlanda, país que ocupa la presidència rotatòria del Consell de la UE. Demanen incloure a l’ordre del dia de la reunió de ministres de Finances de Dublín, prevista per al 18 i 19 de setembre, un gravamen sobre els beneficis extraordinaris de les petrolieres i crear-hi un marc europeu. La carta es va conèixer entre el 22 i el 24 d’agost.
L’argument central és que les petrolieres gaudeixen d’una rendibilitat global i de marges en els productes refinats superiors a l’encariment del cru. Segons les xifres que citen els ministres, el petroli ha pujat al voltant d’un 25 % des que va començar la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran, el dièsel europeu més d’un 70 % i la gasolina prop d’un 20 %. La carta parla d’una de les majors pertorbacions d’oferta en dècades.
El precedent del 2022
La petició es basa en la contribució solidària temporal que els Estats membres van aprovar el 2022 després de la invasió d’Ucraïna. Es va aplicar a empreses d’extracció de petroli, gas i carbó i a refineries, sobre els beneficis imposables que superessin en més d’un 20 % la mitjana dels exercicis anteriors, amb un tipus mínim del 33 %. La recaptació s’havia de destinar a donar suport a les llars i les empreses afectades pels preus de l’energia.
Els sis països no volen una simple repetició. Volen estudiar un mecanisme que pugui abastar també els beneficis obtinguts a l’exterior per les petrolieres multinacionals, i demanen a la Comissió que conclogui com més aviat millor la investigació sobre els marges de les refineries. Cal subratllar que és una iniciativa política: ni la Comissió ni el Consell han anunciat un gravamen nou.
Posicions dividides
Ni tan sols entre els signants hi ha unanimitat interna. A Alemanya, el ministre de Finances, Lars Klingbeil (SPD), sosté que les empreses energètiques no s’han d’aprofitar dels consumidors i dona suport al gravamen, mentre que la CDU del canceller Friedrich Merz s’hi oposa, de manera que el Govern alemany està dividit. Portugal ja va aprovar al juliol un impost del 33 % sobre els beneficis extraordinaris de les petrolieres i les empreses de refinació per al 2026.
El debat recorda que els impostos sobre beneficis extraordinaris plantegen qüestions tècniques: com definir el benefici «extraordinari», quines empreses hi entren, si es grava el benefici o la facturació, quant dura la mesura i com s’evita la doble imposició. Cada decisió canvia l’efecte real i el risc jurídic, i per això els països impulsors demanen un marc comú en lloc de mesures nacionals dispersades.
Què pot afectar una empresa
Si el gravamen prosperés, les companyies energètiques en serien les primeres destinatàries, però l’efecte podria estendre’s als preus dels carburants, als contractes de subministrament amb clàusules de trasllat de costos i a les decisions d’inversió en refinació i distribució. És aviat per saber quina forma tindria, de manera que el prudent és seguir el debat sense donar res per fet.
Mentrestant, la guerra i les tensions a l’estret d’Ormuz continuen condicionant el preu de l’energia. Les empreses amb consum intensiu de combustible o amb contractes indexats farien bé de revisar com es traslladen els costos en els seus acords, i de documentar bé les despeses energètiques. Davant de qualsevol canvi tributari, consulti amb el seu assessor com li pot afectar.
Gravar els beneficis extraordinaris és fàcil de dir i difícil de dissenyar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
