Almaraz funcionarà fins al 2030

El Butlletí Oficial de l’Estat del divendres 14 d’agost del 2026 va publicar l’Ordre TED/864/2026, de 12 d’agost, per la qual el Ministeri per a la Transició Ecològica renova l’autorització d’explotació de la central nuclear d’Almaraz, a Càceres. Les unitats I i II podran operar fins al 8 de juny del 2030. El calendari anterior en fixava el cessament l’1 de novembre del 2027 i el 31 d’octubre del 2028, respectivament. La propietària, a través de la societat Centrales Nucleares Almaraz-Trillo, havia sol·licitat l’ampliació el 30 d’octubre del 2025.

El Consell de Seguretat Nuclear va emetre un informe favorable, condicionat al fet que l’explotació respecti els límits i condicions de l’annex de l’ordre. El Ministeri justifica la pròrroga pel context energètic i el preu del gas després de la crisi de l’Orient Mitjà i la guerra d’Ucraïna, la descriu com una ampliació limitada i a curt termini i insisteix que no suposa cost per als consumidors i que la data de tancament del conjunt del parc nuclear continua fixada el 2035.

Per què ara

Almaraz aporta al voltant del 7 % de l’electricitat que es produeix a Espanya, segons les dades citades per la premsa, i és la central que més energia ha generat en la història del país. Des de l’apagada del 28 d’abril del 2025, el debat sobre la capacitat ferma del sistema, la que està disponible a qualsevol hora i no depèn del vent o del sol, ha agafat pes.

L’altre factor és el cost. Quan el preu del gas puja, com ha passat amb la crisi de l’Orient Mitjà, el preu majorista de l’electricitat tendeix a pujar amb ell, perquè el gas marca el preu en moltes hores. Una central nuclear ja construïda produeix electricitat sense cremar gas, cosa que aporta estabilitat al sistema, tot i que no determina per si sola el preu que paga cada consumidor.

Les propietàries i la pròrroga

Almaraz pertany a Iberdrola (53 %), Endesa (36 %) i Naturgy (11 %). Segons la informació publicada, Iberdrola i Endesa proposaven una ampliació de deu anys, però Naturgy s’hi oposava; com que les decisions requerien unanimitat, es va demanar el termini més curt, fins al 2030. És un exemple de com la governança d’un actiu compartit condiciona decisions a llarg termini, cosa que convé tenir present en qualsevol societat amb diversos socis.

Els altres reactors també tenen el seu recorregut: Cofrentes i Ascó I afrontaran en els propers anys el venciment de les autoritzacions i hauran d’iniciar els procediments de renovació davant el Consell de Seguretat Nuclear. Empresaris catalans han demanat que es reconsiderin els calendaris d’Ascó i Vandellòs II, cosa que situa el debat també a Catalunya.

Lectura per a les empreses

Per als consumidors industrials, la pròrroga redueix, sobre el paper, un factor d’incertesa en l’oferta d’energia dels propers anys, però no fixa preus: el cost final de la factura continuarà depenent del mercat, de la contractació i dels peatges. Convé revisar l’estratègia de contractació, amb preu fix, indexat o mixt, i els terminis de renovació segons el perfil de consum de cada empresa.

La decisió també té crítics. Un estudi d’investigadors de la Barcelona School of Economics i de l’IREC, publicat al juliol, conclou que allargar la vida de les centrals faria inassolible l’objectiu de generació elèctrica renovable del PNIEC per al 2030, fixat en el 81 %. El Govern defensa que la nuclear aporta capacitat ferma mentre creixen les renovables i l’emmagatzematge. Per a qui projecti inversions energètiques, el missatge és que el marc continuarà sent objecte de debat.

Una pròrroga no és un canvi de model: dona temps, i el temps s’ha d’aprofitar.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.