- Itàlia controla des de l’1 d’agost qui arriba d’Espanya; Espanya fa el mateix des del 8 d’agost.
- Schengen no està suspès: el Codi de fronteres permet controls temporals davant una amenaça greu per a l’ordre públic.
- Els controls són puntuals i s’adrecen sobretot a nacionals de tercers països; convé viatjar amb passaport i permís de residència.
L’entrada de desenes de milers de persones des del Marroc a Ceuta el 30 de juliol, amb un balanç d’almenys 72 morts segons el Govern, ha tingut una conseqüència inesperada dins d’Europa. L’1 d’agost Itàlia va reintroduir controls a les seves fronteres aèries i marítimes amb Espanya, que la Comissió Europea recull per al període de l’1 d’agost a l’1 de setembre. Espanya va respondre amb l’Ordre INT/846/2026, del 7 d’agost, publicada al BOE del diumenge 9: controls als passatgers de vols i enllaços marítims procedents d’Itàlia durant 30 dies, des de les 00.00 del 8 d’agost fins a les 24.00 del 7 de setembre.
No es tracta d’una suspensió de Schengen. Itàlia i Espanya continuen formant part de l’espai de lliure circulació, però el Codi de fronteres Schengen permet a un Estat restablir de manera excepcional i temporal els controls a les fronteres interiors quan hi ha una amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior. Per a una empresa amb viatgers freqüents entre tots dos països, l’efecte és pràctic: temps i documentació, no un canvi de règim.
Com funcionen els controls
L’Ordre INT/846/2026 es fonamenta en l’article 25 del Codi de fronteres Schengen i s’aplica als vols de passatgers l’últim aeroport de sortida dels quals és a Itàlia i als enllaços marítims de passatgers. Segons la premsa, la policia espanyola adreça els controls sobretot a nacionals de tercers països, amb comprovacions puntuals d’entre el 5 % i el 15 % dels passatgers de vols seleccionats, començant per Madrid-Barajas i Barcelona-el Prat. Es calcula que uns 86.000 passatgers diaris fan servir les prop de 500 connexions aèries directes entre tots dos països.
Els ciutadans de la UE només necessiten el document d’identitat o el passaport en vigor, com abans. Els nacionals de tercers països que resideixen en un dels dos països haurien de portar el passaport i el document que acredita la residència legal. L’ordre preveu, a més, que la mesura pugui acabar abans d’hora si desapareixen les circumstàncies que la justifiquen o es poden afrontar amb mesures menys restrictives.
Un pols amb límits
Aquests controls són un instrument excepcional que ha de respectar la necessitat i la proporcionalitat. El ministre de l’Interior italià, Matteo Piantedosi, va dir que Roma decidirà si els aixeca després del 15 d’agost, quan el risc per a la seguretat sigui més clar. Madrid ha qualificat la mesura italiana d’injusta i discriminatòria i ha advertit de contramesures i ha respost amb l’ordre del 7 d’agost.
L’episodi mostra com una crisi en una frontera exterior pot traslladar fricció a l’interior de l’espai comú. Itàlia i Dinamarca van arribar a demanar que Espanya fos suspesa de Schengen, cosa que Madrid va rebutjar per considerar-ho inviable amb les normes de la Unió. Mentrestant, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va elogiar la gestió espanyola de la crisi en una carta al president del Govern el 3 d’agost.
Què convé fer
Per a les empreses amb desplaçaments freqüents, convé recordar als empleats que portin passaport o document d’identitat i, si no són ciutadans de la UE, el permís de residència en vigor, i deixar marge addicional en els trajectes entre tots dos països, sobretot als aeroports de Madrid i Barcelona. Els controls són puntuals, però l’aplicació pot variar d’un vol a un altre.
Si organitza reunions o esdeveniments entre tots dos països amb dates properes al final de les mesures, que en el cas espanyol és el 7 de setembre, convé revisar les condicions de canvi i cancel·lació de bitllets i reserves. No cal donar per fet que l’escenari actual sigui el definitiu: pot escurçar-se o renovar-se, i el seu assessor o la seva agència de viatges podran orientar-lo cas per cas.
Un control puntual no canvia el dret a circular, però sí el temps que costa exercir-lo.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


