El TC avala el valor de referència cadastral

El Ple del Tribunal Constitucional va dictar el 12 de febrer del 2026 la sentència 13/2026, que desestima la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, amb seu a Màlaga. L’òrgan judicial dubtava que el valor de referència fixat pel Cadastre, utilitzat com a base imposable de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, respectés el principi de capacitat econòmica.

El valor de referència es va introduir amb la Llei 11/2021 i va substituir, per als immobles que en tenen un d’assignat, l’antiga comprovació de valors per part de l’Administració. El determina la Direcció General del Cadastre a partir dels preus comunicats en les compravendes i s’aplica amb un factor de minoració. La sentència confirma que el legislador pot gravar el valor de l’immoble en lloc del preu pactat, sempre que el contribuent conservi la possibilitat d’acreditar un altre valor. El debat de fons era si podia gravar una riquesa inexistent quan el valor assignat supera el de mercat, cosa que sostenien l’òrgan judicial i el demandant i que negaven l’Estat i la Junta d’Andalusia.

Què va raonar el tribunal

Per al Constitucional, el valor de referència és un mètode de quantificació objectiva: es basa en mòduls de valor mitjà obtinguts de preus de mercat i individualitzats segons les característiques de cada immoble, de manera que hi ha una connexió real entre el fet imposable i la base. A més, persegueix fins legítims: reduir la litigiositat, donar seguretat jurídica i millorar l’eficiència de la gestió tributària. El tribunal va rebutjar que es tracti d’una presumpció de frau.

El principi de capacitat econòmica, va recordar, vincula tant el fet imposable com la mesura de l’impost, però admet mètodes objectius mentre la seva elecció no sigui arbitrària i estigui justificada, com ja s’havia assenyalat en una sentència anterior sobre l’impost de plusvàlua municipal. Aquí va concloure que el mètode compleix aquesta exigència.

Impugnar amb prova

La clau pràctica és que el valor de referència no és l’únic mètode possible. El tribunal subratlla que es pot discutir en demanar la rectificació de l’autoliquidació, en un recurs de reposició o en una reclamació economicoadministrativa, sense restringir els mitjans de prova. Es tracta d’una presumpció que admet prova en contra. És a dir, el valor de referència funciona com a punt de partida i no com una xifra que el contribuent hagi d’acceptar sense més.

Això sí, l’Administració ja no comprova el valor dels immobles que tenen valor de referència, i el tribunal considera que aquesta supressió tampoc no vulnera la capacitat econòmica. A la pràctica, qui hi discrepa ha d’aportar la prova: una taxació, comparables de la zona o informes sobre l’estat real de l’immoble.

Què convé revisar

Abans de comprar, convé consultar a la seu electrònica del Cadastre el valor de referència de l’immoble i comparar-lo amb el preu pactat i amb una estimació realista de mercat. Si el valor de referència supera amb claredat el valor real, és útil reunir proves des del principi i decidir, amb assessorament, com es presenta l’autoliquidació i quins terminis es manegen per demanar-ne la rectificació.

En herències i donacions, i en general en operacions sobre immobles, la mateixa referència pot influir en la base d’altres impostos, per la qual cosa mereix una revisió conjunta. La sentència valida el mètode, però no impedeix discutir-ne el resultat en cada cas; consulti amb el seu assessor abans d’actuar. Si l’operació és propera i el valor de referència sembla elevat, una taxació d’un tècnic independent és la prova més habitual per donar suport a una impugnació.

Que el mètode sigui vàlid no impedeix discutir-ne el resultat en cada cas.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.