La inflació espanyola puja al 3,4 %

L’IPC de març del 2026 es va situar en el 3,4 %, més d’un punt per sobre del de febrer, empès pels carburants i l’energia. Era la taxa més alta des de mitjan 2024, i confirmava a les estadístiques el que moltes llars ja notaven a la gasolinera i al rebut de la llum.

La inflació és un impost silenciós: no figura en cap factura, però redueix el que permet comprar cada euro. Convé entendre d’on ve, a qui afecta més i què es pot fer, tant a casa com a l’empresa, sense caure en l’alarmisme ni en la indiferència. Una dada mensual és una fotografia, no una sentència, però mereix atenció quan es mou tant. El que importa no és el decimal, sinó la tendència i la seva durada.

Què va impulsar la dada

Els carburants i l’energia van explicar bona part del salt. És una inflació d’oferta, originada pel cost de les matèries primeres i no per un excés de demanda, cosa que la fa més difícil de combatre amb les eines habituals de política econòmica, pensades sobretot per refredar o escalfar el consum. Pujar els tipus d’interès, per exemple, frena la demanda, però no abarateix el barril ni el quilowatt hora.

A més, una pujada de l’energia no es queda al sortidor ni al rebut de la llum. Encareix el transport, la producció i la distribució, i pot acabar reflectint-se en els preus de béns molt diferents. Els economistes en diuen efectes de segona ronda, i vigilar-los és una de les preocupacions dels bancs centrals quan l’energia puja. Si els salaris i els preus comencen a perseguir-se mútuament, una pujada temporal de l’energia pot convertir-se en un problema més durador.

Efecte en l’estalvi de les famílies

La inflació tornava a erosionar el poder adquisitiu i l’estalvi: el que avui costa cent, demà costa més. Qui manté l’efectiu aturat perd valor real cada mes, i les famílies amb ingressos fixos, com salaris o pensions, noten abans la retallada en la capacitat de compra. Les despeses bàsiques, com l’energia i els aliments, pesen proporcionalment més a les llars amb menys ingressos, que a més tenen menys marge per estalviar.

No es tracta de gastar ni d’invertir amb pressa, sinó de distingir entre la liquiditat necessària per al dia a dia i per a imprevistos, i els diners que poden esperar. Convé comparar de tant en tant el que rendeix l’estalvi amb el ritme dels preus, i parlar amb un assessor sobre com mantenir el valor del que s’ha estalviat sense assumir riscos que no s’entenen. I davant de qualsevol producte que prometi protegir de la inflació, convé demanar que s’expliqui amb claredat com funciona i quins costos té.

Marge i contractes a l’empresa

Per a les empreses, la inflació comprimeix els marges quan els costos pugen més de pressa que els preus de venda. Les empreses amb clàusules de revisió de preus en els seus contractes van poder traslladar costos; les que no, els van haver d’absorbir. És un bon moment per revisar la redacció dels contractes a llarg termini. Un contracte signat fa anys amb un preu tancat pot haver deixat de ser rendible sense que ningú se n’hagi adonat.

Convé comprovar a quin índex es refereixen les clàusules, amb quina periodicitat s’apliquen i si cobreixen els costos que de debò pesen en el negoci. També ajuda seguir de prop l’estructura de costos, actualitzar les tarifes amb regularitat i explicar als clients els canvis amb antelació i transparència. Una pujada ben comunicada s’accepta millor que una sorpresa a la factura. I si el marge s’estreny de manera estructural, convé preguntar-se si el model de preus continua sent l’adequat.

Contra la inflació, la millor defensa és conèixer on són els costos i com es traslladen.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.