Brussel·les simplifica l’ajust en frontera del carboni

El 17 d’octubre del 2025 es va publicar al Diari Oficial de la Unió Europea el Reglament (UE) 2025/2083, que modifica el reglament del 2023 sobre el mecanisme d’ajust en frontera pel carboni, conegut com a CBAM per les sigles en anglès. La norma, adoptada el 8 d’octubre, va entrar en vigor el 20 d’octubre i simplifica el sistema abans que entri en la seva fase definitiva.

La principal novetat és una exempció de minimis: els importadors que introdueixin a la Unió menys de 50 tones netes l’any, en conjunt, de ferro i acer, alumini, fertilitzants i ciment queden fora del mecanisme. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica, la mesura s’aplica des de l’1 de gener del 2026 i no arriba a les importacions d’hidrogen ni d’electricitat.

Què és el CBAM

El mecanisme d’ajust en frontera pel carboni és un instrument europeu perquè els béns importats de determinats sectors suportin un cost per les emissions de la seva producció comparable al que paguen els productors de la Unió dins del sistema de comerç de drets d’emissió. El seu objectiu és evitar que la indústria europea perdi competitivitat davant de països amb menys exigències i que les emissions, simplement, es desplacin fora d’Europa.

Fins ara, el mecanisme obligava els importadors d’acer, alumini, ciment, fertilitzants, electricitat i hidrogen a notificar les emissions incorporades a les seves mercaderies. Des del 2026 comença el règim definitiu, amb obligacions financeres. El reglament de simplificació busca reduir la càrrega administrativa, sobretot per a les empreses amb importacions petites, sense renunciar a l’objectiu ambiental. Es tracta de mantenir l’ambició del mecanisme reduint els costos de compliment per als qui importen poc.

Què canvia amb l’exempció

Per a qui importa petites quantitats, l’exempció significa quedar fora del règim: no tindrà les obligacions del mecanisme per aquestes importacions. És un alleujament notable per a pimes, tallers, distribuïdors i petits fabricants que compren peces, perfils, cargols o adobs fora de la Unió de manera ocasional, i que fins ara temien assumir una càrrega de gestió desproporcionada. Tot i així, convé confirmar amb el transportista i l’agent de duanes que l’exempció s’aplica correctament en cada declaració.

El llindar es calcula sobre la massa neta acumulada anual de cada importador, no per operació, de manera que importar diverses vegades l’any pot fer que se superi. Tampoc no és un permís per fraccionar les compres: convé tenir clar quant s’importa en total, per totes les vies, abans de donar per fet que se és dins del límit.

Què convé revisar

Convé fer un inventari de les importacions dels sectors afectats per saber a quin costat del llindar se és, incloent-hi les mercaderies que arriben de manera indirecta a través de proveïdors o distribuïdors. Els qui quedin fora haurien de documentar el càlcul; els qui el superin s’hauran de preparar per a les obligacions del règim definitiu, que inclouen la declaració d’emissions i l’adquisició de certificats. Com abans es conegui la posició, abans es podrà decidir si compensa agrupar compres, canviar de proveïdor o assumir les obligacions.

El Ministeri per a la Transició Ecològica publica informació i una guia per saber si una empresa està afectada, i la Comissió Europea continua desenvolupant normes d’aplicació. És un terreny tècnic i canviant: consulti amb el seu assessor duaner i de sostenibilitat abans d’assumir que la seva empresa queda fora, i revisi els contractes de compra per si repercuteixen costos del mecanisme. Per a les empreses que compren a distribuïdors europeus, la cadena pot ser indirecta, de manera que convé preguntar als proveïdors quin és l’origen real de les mercaderies.

La simplificació redueix la càrrega, però no elimina la necessitat de saber quant s’importa i d’on.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.