Terres rares i enfonsament cripto

El 9 d’octubre del 2025, la Xina va endurir els controls a l’exportació de terres rares, un grup de materials essencials per a la indústria tecnològica i de defensa. L’endemà, el 10 d’octubre, Donald Trump va amenaçar amb un aranzel addicional del 100 %, i el conflicte comercial entre les dues majors economies del món va tornar a escalar. Aquella mateixa nit, els mercats de criptoactius van viure una de les seves jornades més dures. Darrere de les xifres hi ha també persones que van perdre estalvis, i això aconsella parlar d’aquest tipus de riscos amb respecte i sense frivolitat.

Els dos fets estan relacionats pel clima que els envoltava: una escalada sobtada que va elevar l’aversió al risc i va provocar vendes en cadena. Però també mostren dues dimensions diferents de la mateixa lliçó. Una és la fragilitat de les cadenes de subministrament de materials crítics; l’altra, el perill d’operar amb deute en mercats volàtils. Totes dues són a l’abast de qualsevol empresa o inversor que s’aturi a pensar-les.

Una nova escalada

Les terres rares són un grup de materials necessaris per fabricar imants, bateries, electrònica i equips de defensa, i per això l’enduriment dels controls xinesos va pesar tant. L’endemà, l’amenaça de Trump d’un aranzel addicional del 100 % va reobrir el conflicte comercial entre totes dues potències.

Les terres rares no són escasses per naturalesa, però la seva extracció i, sobretot, el seu processament estan molt concentrats en pocs països. Això dona a qui controla aquestes etapes un poder considerable sobre indústries senceres. Quan s’endureix l’accés, els fabricants de cotxes elèctrics, de turbines eòliques, d’electrònica o d’equips militars poden veure amenaçada la seva producció. Per a una empresa que compra aquests productes, un encariment o un retard en el lliurament pot traslladar-se amb rapidesa als seus propis terminis i marges.

La major liquidació cripto

Aquella nit els criptoactius van patir la major liquidació de posicions apalancades de la seva història. Una liquidació es produeix quan qui ha comprat amb diners prestats veu com la caiguda del preu l’obliga a vendre, i aquestes vendes forçades empenyen el preu encara més avall, en una espiral.

El mecanisme és senzill i brutal. Qui opera amb apalancament diposita una garantia i demana prestat per ampliar la seva posició. Si el preu es mou en contra i la garantia deixa de ser suficient, la plataforma tanca la posició automàticament. Quan molts operadors són en la mateixa situació, aquests tancaments s’encadenen i el moviment s’accelera molt més enllà del que justificaria la notícia inicial. Per això les caigudes en mercats apalancats poden ser desproporcionades i molt ràpides, i per això una plataforma segura ha d’explicar amb claredat com gestiona aquestes situacions.

Apalancament i paciència

L’apalancament converteix una caiguda en una catàstrofe. Qui opera sense deute pot esperar que passi la tempesta; qui opera apalancat, no. Per a les empreses industrials, l’episodi va recordar a més que les cadenes de subministrament de materials crítics poden dependre de pocs països i convé conèixer aquesta exposició.

Per a l’empresa industrial, l’exercici és identificar quins materials crítics intervenen en els seus productes, d’on procedeixen i quines alternatives hi ha. Per a l’inversor, la pregunta és quant de deute suporta la seva estratègia i què passaria si el mercat es mogués amb força en contra durant unes hores. Sobreviure a una mala nit és una condició prèvia per aprofitar qualsevol oportunitat posterior. Això no és una recomanació d’operar ni de deixar de fer-ho, sinó una invitació a conèixer el risc abans d’assumir-lo.

El deute pren temps, i el temps és el que més falta fa en una crisi.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.