- El 30 d’octubre Trump i Xi Jinping es van reunir a Busan, Corea del Sud.
- Van acordar rebaixar alguns aranzels i pausar durant un any els nous controls xinesos sobre les terres rares.
- Un respir no és una solució: convé diversificar proveïdors i revisar contractes abans que expiri.
El 30 d’octubre del 2025, Donald Trump i Xi Jinping es van reunir a Busan, Corea del Sud, i van acordar rebaixar alguns aranzels i pausar durant un any els nous controls xinesos sobre les terres rares. Era una distensió després de les tensions de principis de mes, quan l’escalada havia tornat a sacsejar els mercats i les cadenes de subministrament tecnològiques. La reunió, per tant, va ser llegida amb alleujament, tot i que amb la cautela pròpia dels qui han vist canviar l’escenari diverses vegades.
Les relacions comercials entre els Estats Units i la Xina condicionen empreses de tot el món. Quan la tensió puja, s’encareixen els components i es complica la logística; quan baixa, les empreses poden planificar amb més calma. Per això convé entendre què significa exactament una treva i què no, i com aprofitar-la de la millor manera possible. Una pausa obre una finestra de temps, i la utilitat d’aquest temps depèn del que cada empresa faci amb ell.
Què van acordar
El pacte tenia dues peces: una rebaixa parcial d’aranzels i una pausa d’un any en les restriccions xineses a les terres rares, que abaixaven la temperatura de la relació entre totes dues potències.
Es tractava d’una pausa i d’una rebaixa parcial, no de la resolució de les diferències de fons. Els acords d’aquest tipus solen tenir un abast concret i una durada limitada, i el seu compliment depèn de la voluntat de totes dues parts. Conèixer els detalls, i no només el titular, és el que permet calcular l’efecte real sobre cada negoci. També convé identificar quins elements de l’acord són compromisos ferms i quins simples intencions, perquè no tots tenen el mateix grau de seguretat.
Menys risc immediat
La treva reduïa el risc immediat per a les cadenes de subministrament tecnològiques. Els fabricants d’electrònica, bateries, vehicles i maquinària depenen de materials crítics, i una pausa d’un any permet planificar compres i producció amb una mica més de previsibilitat.
Per a un fabricant, un any de visibilitat és poc, però útil: permet tancar contractes de subministrament, reconstruir inventaris de seguretat i negociar amb proveïdors alternatius amb menys pressió. El valor d’una pausa és en com s’utilitza. Qui l’aprofita per reforçar la seva cadena en surt més fort; qui la pren com el final del problema torna a la casella de sortida quan expira. En aquest cas, el termini d’un any és curt per reconstruir una cadena de subministrament, però suficient per començar a fer-ho amb mètode.
La rivalitat continua
Però la rivalitat de fons continuava allà: les empreses que van diversificar proveïdors estaven més ben preparades. Una pausa de dotze mesos no és una solució definitiva, de manera que convé aprofitar-la per identificar dependències, buscar alternatives i revisar els contractes abans que expiri. Convé fixar una data al calendari, uns mesos abans del venciment, per avaluar com s’ha fet servir el temps.
Un bon punt de partida és un inventari dels materials i components crítics, amb el seu origen, els proveïdors alternatius coneguts i el temps que trigaria a activar-se cada alternativa. També convé revisar les clàusules dels contractes sobre canvis reguladors i sobre el repartiment de costos quan s’introdueixen aranzels o restriccions a l’exportació. Com millor documentats estiguin aquests punts, menys marge hi haurà per a disputes amb clients i proveïdors si les condicions canvien.
Un respir és una oportunitat per preparar-se, no un motiu per relaxar-se.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
