- El Ple de la Sala Social del Suprem declara que hi ha relació laboral entre els socis de la cooperativa Servicarne i les empreses càrnies on treballen.
- La sentència abandona la doctrina del 2001 i aprecia frau de llei: la cooperativa només subministrava mà d’obra.
- Obliga a revisar tota externalització mitjançant cooperatives o contractes amb poca organització pròpia.
El 26 de setembre del 2024 el Tribunal Suprem va donar a conèixer una sentència del Ple de la seva Sala Social sobre la cooperativa de treball associat Servicarne. Declara que hi ha relació laboral entre els socis de la cooperativa i les empreses de la indústria càrnia a les instal·lacions de les quals presten servei. Resol així els recursos de la Tresoreria General de la Seguretat Social i del sindicat CCOO contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Navarra. La resolució interessa més enllà del sector càrnic, perquè aborda un model d’organització del treball, la cooperativa que presta serveis a tercers, que pot donar-se en qualsevol activitat.
La resolució trenca amb la doctrina que el Suprem mantenia des del 2001, que rebutjava que hi hagués contracte de treball entre el soci de la cooperativa i l’empresa que la contractava. També unifica els criteris, fins ara dispars, dels tribunals superiors de justícia. La conclusió sobre la manera de funcionar de la cooperativa es va adoptar amb el vot discrepant de dos magistrats.
Què feia la cooperativa
Segons la nota informativa del Tribunal, Servicarne assignava a les plantes el nombre de socis necessari segons el volum de serveis contractats. Aquests socis tallaven i manipulaven productes càrnics i, en alguns casos, feien d’encarregats o supervisors. Treballaven amb les instal·lacions, les eines i els mitjans de l’empresa càrnia, que a més facilitava ganivets, roba i equips de protecció i els facturava a la cooperativa, juntament amb una oficina llogada.
L’única infraestructura de la cooperativa era una oficina a Barcelona, i operava de la mateixa manera en totes les seves contractes amb la indústria. Per al Suprem, això mostra que tenia forma de cooperativa però que la seva activitat real es limitava a subministrar mà d’obra, sense els mitjans materials que una autèntica cooperativa de treball necessita per organitzar i posar en comú el treball dels seus socis. Per això aprecia frau de llei. En aquest context, pertànyer a una cooperativa no canviava la realitat quotidiana del treball: qui aportava l’entorn i els mitjans era l’empresa càrnia.
Subcontractar sense cedir treballadors
El missatge afecta qualsevol sector que externalitzi serveis. La subcontractació és lícita quan la contractista té una organització empresarial pròpia, aporta mitjans i assumeix el risc de la seva activitat. Quan només posa a disposició del client persones que treballen a les seves instal·lacions i sota les seves instruccions, el dret laboral permet entendre que el veritable empresari és qui rep el treball, amb les conseqüències que se’n derivin. Aquesta distinció, que l’Estatut dels treballadors recull en regular la subcontractació i prohibir la cessió il·legal de treballadors, no és nova; el que aporta la sentència és la seva aplicació a una cooperativa de treball associat.
La nota del Tribunal no detalla efectes econòmics concrets, com salaris o cotitzacions pendents, ni l’abast sobre altres casos. Però deixa clar el criteri: la forma jurídica, sigui cooperativa, societat o una altra, no n’hi ha prou si el que hi ha en realitat és una cessió de treballadors. Cada cas dependrà dels seus fets, de manera que la sentència és una guia de lectura, no una regla automàtica.
Què convé revisar
Si la seva empresa contracta serveis que es presten dins de les seves instal·lacions, convé revisar qui dirigeix el treball, qui aporta els mitjans (eines, equips, uniformes), qui fixa horaris i torns i quina estructura pròpia té la contractista. Un contracte ben redactat no substitueix una realitat que el contradiu, i els tribunals miren la realitat.
També convé repassar l’origen de la contractista: el seu domicili, la plantilla de gestió, la cartera de clients i la dependència que té de vostè. Si la major part de la seva activitat es concentra en un únic client o els seus socis treballen sempre a les instal·lacions d’un altre, val la pena demanar assessorament abans de renovar el contracte. Aquesta informació és general i cada cas requereix una anàlisi pròpia. I, si ja hi ha contractes en vigor, és millor planificar una revisió ordenada que no pas corregir sota el requeriment de la Inspecció de Treball.
Subcontractar és legítim; cedir treballadors amb un altre nom, no.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
