Dos premis Nobel per a la intel·ligència artificial

El 8 i el 9 d’octubre del 2024, els premis Nobel de Física i de Química van reconèixer treballs lligats a la intel·ligència artificial: les xarxes neuronals i la predicció d’estructures de proteïnes. Que dues disciplines diferents premiessin aquest camp en dies seguits va tenir un fort valor simbòlic, perquè situava la intel·ligència artificial al centre de la recerca científica contemporània. No va ser un reconeixement a una moda, sinó a dècades de treball que ara donen fruits visibles.

Per a qui dirigeix una empresa o gestiona un patrimoni, la notícia pot semblar llunyana. Tanmateix, ajuda a separar dos plans que sovint es barregen: el soroll comercial i borsari que envolta la intel·ligència artificial i el seu veritable valor com a eina. Entendre aquesta diferència és útil per decidir quan, com i per a què incorporar-la, sense deixar-se endur per l’entusiasme ni per l’escepticisme. Aquesta nota resumeix què es va reconèixer i què convé tenir en compte en incorporar la tecnologia.

Què es va reconèixer

Els dos treballs giren al voltant de les xarxes neuronals, sistemes inspirats en el funcionament del cervell que aprenen a partir de dades, i de la predicció d’estructures de proteïnes, que aplica aquestes tècniques a un problema clau de la biologia. Tots dos camps mostren que la intel·ligència artificial es pot aplicar a problemes de la ciència bàsica.

Aquest simbolisme té fonament. Els Nobel reconeixen aportacions de llarg recorregut, contrastades per la comunitat científica, i no promeses de futur. Per això la seva elecció no és un senyal de moda, sinó un reconeixement que aquestes tècniques ja han demostrat la seva utilitat per resoldre problemes reals en àrees molt diferents. És un aval que el mercat no pot donar per si sol.

De moda a eina

La IA deixava de ser una moda tecnològica per consolidar-se com a eina científica. La seva utilitat ja no depenia de les expectatives del mercat, sinó de resultats contrastats en recerca. Això no impedeix que hi hagi excessos comercials o promeses exagerades, però ofereix una base sòlida des de la qual avaluar les aplicacions concretes. Qui hagi de decidir si inverteix temps o diners en aquestes eines disposa així d’un punt de suport més fiable que el soroll publicitari.

Per a les empreses, la conseqüència és que no cal ser pioner per beneficiar-se’n, ni convé ser escèptic per sistema. La tecnologia és prou madura per aplicar-se a tasques concretes, com classificar documents, anticipar la demanda, detectar anomalies o assistir en l’atenció al client, amb un retorn que es pot mesurar. L’important és triar bé on, com i amb quines garanties. Cada sector té les seves pròpies oportunitats, i no hi ha una recepta vàlida per a tothom.

Integrar-la amb criteri

Les empreses que la integren amb criteri, i no per moda, són les que obtenen resultats. Convé començar per un problema concret, comprovar quines dades fan falta i mesurar el benefici real abans d’ampliar-ne l’ús. Un projecte pilot petit, amb objectius clars i una persona responsable, ensenya més que un gran desplegament sense avaluació. Els resultats s’haurien de comparar amb la manera de treballar anterior, per saber si la millora és real.

També convé tenir cura dels aspectes que no es veuen: la qualitat de les dades, la confidencialitat de la informació, la formació dels equips i la revisió humana dels resultats. Una eina potent utilitzada sense aquestes cures pot donar respostes errònies amb aparença de seguretat. I, com sempre, convé que la direcció conegui què es fa, amb quines dades i sota quina responsabilitat.

La tecnologia rendeix quan respon a una necessitat.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.