- L’11 de juliol es va publicar que els preus als Estats Units havien baixat al juny respecte al maig, per primera vegada des del 2020; la inflació anual era del 3 %.
- El mercat va donar per feta una baixada de tipus al setembre, perquè amb preus més calmats el banc central té més marge.
- Una expectativa de mercat no és una decisió del banc central: convé no tractar-la com si ho fos.
L’11 de juliol del 2024 es va publicar que els preus als Estats Units havien baixat al juny respecte al maig, per primera vegada des del 2020, amb la inflació anual al 3 %. La dada va ser rebuda com una confirmació que la lluita contra la inflació avançava, i el mercat va donar per feta una baixada de tipus al setembre. Va ser una d’aquelles jornades en què una xifra mou les expectatives de mig món. La reacció dels mercats va ser immediata, i bona part d’ella responia més al que la dada permetia esperar que a la dada en si.
Per entendre’n l’abast convé distingir dues coses que sovint es confonen: el que diuen les dades i el que decideix el banc central. Entre totes dues hi ha un espai d’interpretació en què es formen les expectatives dels mercats, i d’elles depèn el preu del deute, de les hipoteques i de bona part dels actius financers, molt abans que el banc central hagi pres cap decisió.
Què va dir la dada
L’IPC, o índex de preus de consum, mesura la variació dels preus d’una cistella de béns i serveis. Es publica cada mes i es compara tant amb el mes anterior com amb el mateix mes de l’any passat. La dada de juny va ser rellevant precisament per això: va mostrar un descens en la lectura mensual, cosa que no es veia des del 2020, mentre la taxa anual es mantenia al 3 %.
És important entendre la diferència entre la taxa mensual i l’anual. Una caiguda respecte al mes anterior indica que, en aquell tram, els preus van deixar de pujar; la inflació anual del 3 % vol dir que els preus continuaven essent, de mitjana, un 3 % superiors als d’un any abans. Una cosa i l’altra poden conviure sense contradicció, i d’aquí que abaixar la inflació no equivalgui a abaratir la vida. Recuperar el nivell de preus anterior requeriria una caiguda sostinguda, cosa poc habitual i no desitjable en condicions normals.
Una inflació sota control
La batalla contra la inflació semblava guanyada. Aquesta expectativa d’una baixada al setembre tenia lògica: amb els preus més calmats el banc central té més marge per abaratir els diners. Mantenir els tipus alts té un cost per a l’economia, i quan la inflació deixa de ser el problema principal, aquest cost comença a pesar més a la balança.
Tot i així, una sola dada no canvia una tendència. Els bancs centrals miren diversos mesos seguits, l’ocupació, els salaris i altres indicadors abans d’actuar. Que el mercat descompti una decisió no vol dir que es produeixi a la data esperada, i la història recent demostra que les previsions es corregeixen sovint quan arriben dades diferents.
Què significa per a les inversions
Amb els tipus baixant, les inversions a llarg termini i l’immobiliari tornaven a guanyar atractiu, ja que el finançament resulta més barat. Un préstec amb un interès menor permet calcular millor la rendibilitat d’un projecte, i els actius que depenen del deute, com els immobles, solen beneficiar-se’n. Però aquest avantatge és relatiu, i cada operació s’ha d’analitzar per si mateixa. Una baixada de tipus millora els comptes d’un projecte marginal, però no converteix en bo un que no ho era.
Tot i així, una expectativa de mercat no és una decisió del banc central, i convé no tractar-la com si ho fos. Qui planifiqui una inversió o un refinançament sobre la base d’una baixada futura hauria de fer els càlculs també amb els tipus actuals, per comprovar que el projecte aguanta si el calendari s’endarrereix. Aquesta nota és informació general, no una recomanació d’inversió.
Les dades ajuden, però els bancs centrals decideixen.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
