Model 159: nova declaració elèctrica

El 3 de juliol del 2024 el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar l’Ordre HAC/672/2024, de 25 de juny, que aprova el nou model 159, «Declaració anual de consum d’energia elèctrica». Va entrar en vigor l’endemà i deroga l’ordre del 2009 que regulava el model anterior. És una declaració informativa: no es paga cap impost en presentar-la, sinó que serveix perquè l’Administració tributària rebi dades sobre els subministraments elèctrics.

Qui l’ha de presentar són les empreses comercialitzadores d’electricitat, durant el mes de febrer de l’any següent a aquell a què es refereixen les dades i només per internet. La primera declaració correspondrà a l’exercici 2024 i es presentarà, doncs, el febrer del 2025. Per als clients, particulars o empreses, la factura no canvia; el que canvia és el rastre d’informació que cada contracte deixa davant d’Hisenda. No és una obligació nova en el fons, perquè la declaració existia des del 2009, sinó una actualització pensada per reflectir la realitat actual del mercat elèctric.

Quines dades es declaren

Per cada contracte de subministrament, la comercialitzadora ha d’informar del nom o la raó social i el NIF de les persones contractants, de la referència cadastral i la ubicació de l’immoble, del punt de subministrament, de la potència contractada, del consum anual i de la data d’alta. La base legal és la disposició addicional tercera del Reial decret 1804/2008, que ja obligava les subministradores a comunicar qui és el titular de cada subministrament i on és.

L’ordre amplia el contingut del model del 2009 amb dos supòsits que abans no es recollien: els contractes de les persones beneficiàries del bo social i els de titulars d’instal·lacions d’autoconsum, cada cop més freqüents per l’auge de l’energia solar. El propòsit declarat és completar la informació de consum i imports facturats de cada exercici.

Com es creuen les dades

Les declaracions informatives funcionen com peces d’un mateix trencaclosques. Cap d’elles implica per si sola una liquidació, però l’Administració pot contrastar-les amb allò que cada contribuent declara en altres models i amb la informació del Cadastre. Que cada subministrament tingui associada una referència cadastral facilita aquest contrast, perquè uneix una persona, un immoble i un consum.

Això no vol dir que un consum alt o baix tingui per si mateix conseqüències fiscals; l’ordre no n’estableix cap. El que fa és reforçar la importància que les dades bàsiques de cada contracte, començant per qui hi figura com a titular, siguin correctes i coherents amb la realitat de l’immoble. A la pràctica, és un recordatori que la informació que les comercialitzadores tenen sobre cada habitatge o local pot acabar en una base de dades tributària, i que convé que sigui exacta.

Què convé revisar

Per a qui té diversos habitatges o en lloga algun, convé comprovar que el titular del contracte de llum és qui correspon. De vegades els contractes continuen a nom d’un familiar traspassat, d’un antic llogater o d’una societat que ja no fa servir el local. També convé que el NIF i les dades de contacte estiguin al dia a la comercialitzadora i que la referència cadastral de l’immoble estigui ben associada.

En el cas de les empreses, val la pena repassar quins locals tenen contractes a nom de la societat, quins estan en ús i si les instal·lacions d’autoconsum estan correctament donades d’alta. Un inventari senzill de subministraments, amb titular, adreça i referència cadastral, ajuda a detectar incoherències abans que es converteixin en un requeriment. Davant de qualsevol dubte, consulti amb el seu assessor. Si hi ha una instal·lació d’autoconsum, confirmi també que figura a nom de qui realment l’explota.

Una dada ben donada d’alta avui estalvia explicacions demà.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.