Entra en vigor la identitat digital europea

El 20 de maig del 2024 entra en vigor el Reglament (UE) 2024/1183, que modifica el Reglament eIDAS del 2014 per establir un marc europeu d’identitat digital. Va ser aprovat pel Parlament Europeu el 29 de febrer i pel Consell el 26 de març, signat l’11 d’abril i publicat al Diari Oficial de la Unió Europea el 30 d’abril. La peça central és la cartera europea d’identitat digital, una aplicació amb què qualsevol persona es podrà identificar en línia i presencialment a tota la Unió.

Fins ara, els sistemes nacionals d’identificació electrònica es reconeixien entre Estats de manera limitada. La reforma busca que ciutadans, residents i empreses puguin utilitzar la mateixa eina per acreditar qui són i per guardar i presentar documents oficials o professionals, com ara títols, carnets o permisos, amb la seguretat que són autèntics i sota el control del seu titular. Per a les empreses és el començament d’un calendari llarg: el reglament ja existeix, però la cartera trigarà a estar disponible.

Com funcionarà la cartera

Cada Estat membre haurà d’oferir com a mínim una cartera d’identitat digital als seus ciutadans, residents i empreses, en un termini de vint-i-quatre mesos des de l’adopció de les normes tècniques d’execució. L’ús serà voluntari i gratuït per a les persones. Permetrà identificar-se, emmagatzemar atestacions electròniques d’atributs i signar amb signatura electrònica qualificada, de manera gratuïta per a l’ús no professional. Es podrà usar tant en línia com presencialment.

El Reglament incorpora mesures de protecció de dades: el titular decideix quines dades comparteix i amb qui, i els qui les vulguin demanar s’han de registrar i indicar per a què les utilitzen. L’arquitectura es concep perquè sigui la persona qui controli la seva informació. El disseny pretén que només es comparteixi el que és estrictament necessari en cada tràmit.

Qui l’haurà d’acceptar

Els organismes del sector públic estaran obligats a acceptar-la quan exigeixin identificació electrònica. Al sector privat, els serveis que per llei o per contracte exigeixin autenticació reforçada de l’usuari, com ara transport, energia, banca, salut, aigua, serveis postals, infraestructures digitals, educació o telecomunicacions, l’hauran d’acceptar, igual que les plataformes en línia de molt gran mida quan l’usuari ho demani. Les microempreses i les petites empreses queden exemptes d’aquesta obligació d’acceptació.

Això implica que les empreses obligades hauran d’adaptar els processos d’alta de clients i d’autenticació per acceptar la cartera, amb un termini posterior al desplegament tècnic dels Estats. Per a la resta d’empreses és voluntari, però pot ser una oportunitat: simplifica la verificació d’identitat i d’edat, i redueix el risc de frau per documents falsos.

Què convé revisar

Si la seva empresa gestiona altes de clients, contractes a distància o processos de verificació d’identitat, és un bon moment per inventariar quins sistemes utilitza, quines dades recull i si es podrien integrar amb una cartera d’identitat. Els sectors regulats, com el financer o les telecomunicacions, faran bé de seguir els actes d’execució de la Comissió i les guies nacionals.

No cal avançar costos: el desplegament serà gradual i els detalls tècnics són pendents. Però la tendència és clara i les decisions de renovació de plataformes la poden tenir en compte. Les empreses més petites, que no estan obligades, poden esperar que es concretin els estàndards abans d’invertir. Per a l’impacte en el seu cas, consulti amb el seu assessor jurídic o tecnològic.

La identitat digital passa de ser un tràmit nacional a una eina comuna europea.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.