- Del 6 al 9 de juny es van celebrar eleccions al Parlament Europeu; a França va guanyar l’extrema dreta.
- El president Macron va dissoldre l’Assemblea Nacional i va convocar eleccions legislatives, una decisió de gran abast polític.
- La incertesa va elevar la prima de risc francesa; amb França com a primer soci comercial, Catalunya havia de seguir l’assumpte de prop.
Del 6 al 9 de juny del 2024 es van celebrar les eleccions al Parlament Europeu. A França, la victòria de l’extrema dreta va portar el president Macron a dissoldre l’Assemblea Nacional i a convocar eleccions legislatives. Va ser una decisió de gran abast polític, que va obrir un període d’incertesa a la segona economia de la zona de l’euro. Una decisió així implica assumir un risc polític considerable.
Unes eleccions europees solen tenir poc efecte immediat en la vida d’una empresa, però en aquest cas el resultat nacional va tenir conseqüències polítiques directes en un dels principals socis d’Espanya i de Catalunya. Els mercats ho van notar de seguida, i l’episodi serveix per entendre com la política d’un país veí arriba a les finances i als negocis d’un altre. Catalunya, per la seva relació comercial amb França, té motius particulars per seguir-lo.
Un resultat que sacseja
La reacció de Macron al resultat francès va ser immediata i arriscada. Dissoldre la cambra vol dir tornar la paraula als votants abans del previst i assumir el risc d’un resultat diferent del desitjat, amb tot el que això suposa per a la governabilitat del país. És una facultat que correspon al president, i l’exercici d’aquesta obre sempre un període de campanya i d’espera.
Per a qui observa des de fora, el rellevant no és opinar sobre els partits, sinó reconèixer que s’obria un període d’incertesa. Fins que se celebressin les eleccions legislatives i es conegués la composició de la nova cambra, no estava clar quina política econòmica seguiria el país, i aquest dubte es reflecteix en els preus dels mercats.
Què és la prima de risc
La prima de risc és la diferència entre el que paga un país per endeutar-se i el que paga un altre de referència. Es mesura comparant el rendiment dels bons públics dels dos països: com més gran és la diferència, més car li resulta al primer finançar-se. Quan augmenta, els inversors exigeixen més per prestar a aquell país. És, en certa manera, un termòmetre de la confiança que inspira un país a qui li presta diners.
Aquesta incertesa va elevar la prima de risc francesa. Un augment d’aquest tipus no significa per si sol una crisi, però sí un senyal que els inversors demanen més compensació per un risc que perceben més gran. I, si el cost de finançar-se puja per a un Estat, tendeix a pujar també per als seus bancs i les seves empreses. Per això la prima de risc no és un assumpte només d’especialistes en deute públic: acaba influint en el cost del crèdit de l’economia real.
Per què importa a Catalunya
Per a Catalunya, amb França com a primer soci comercial, era una notícia per seguir de prop. Una part considerable de les exportacions i de les compres de les empreses catalanes té com a origen o destinació el país veí, de manera que la seva estabilitat política i econòmica afecta directament l’activitat de molts sectors. Moltes empreses catalanes, de la indústria al comerç i al transport, tenen a França un client o un proveïdor de referència.
Les empreses amb clients, proveïdors o filials a França poden revisar la seva exposició i el seu calendari de cobraments i pagaments mentre duri la incertesa. No es tracta d’actuar amb alarma, sinó de conèixer els contractes, els terminis i les possibles conseqüències d’un retard o d’un canvi de condicions, i de mantenir una comunicació fluida amb els socis de l’altre costat de la frontera. Quan la incertesa es prolonga, tenir aquesta informació ordenada permet decidir amb més tranquil·litat.
L’estabilitat d’un veí proper també és un actiu propi.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
