L’Aràbia Saudita allarga la retallada

El 5 de setembre del 2023 l’Aràbia Saudita va anunciar que allargaria fins a final d’any la seva retallada voluntària d’un milió de barrils diaris. El Brent va superar els 90 dòlars. Amb una demanda que no cedia, la menor oferta empenyia el preu cap amunt just quan molts esperaven un alleujament.

La decisió era rellevant perquè el petroli és present, de manera directa o indirecta, en gairebé tota l’activitat econòmica. Un preu més alt repercuteix en els carburants, en el transport, en els plàstics i en una llarga llista de béns. Per això les decisions d’un grapat de grans productors acaben arribant als comptes d’empreses i llars d’arreu del món. La decisió es va interpretar com un senyal que els grans productors volien sostenir els preus, cosa que reforçava la pressió a l’alça.

Què va anunciar Riad

Riad va decidir seguir retirant del mercat un milió de barrils diaris fins a final d’any, i menys oferta amb una demanda ferma empeny el preu a l’alça: d’aquí que el Brent, la referència europea del cru, passés dels 90 dòlars.

La referència Brent és el preu d’un tipus concret de cru que s’utilitza com a indicador a gran part del món, especialment a Europa. Quan es diu que el petroli puja o baixa, sovint es fa referència a aquest preu. Els contractes de subministrament, els carburants i moltes tarifes s’indexen, de manera directa o indirecta, a les seves oscil·lacions. Les retallades voluntàries depenen de la disciplina de cada país i de l’evolució de la demanda, de manera que el seu efecte real pot variar amb el temps. Els mercats vigilen tant les declaracions com les xifres reals de producció.

Just quan la inflació semblava controlada

L’energia tornava a encarir-se just quan la inflació semblava controlada. El petroli influeix en el preu dels carburants, del transport i, de manera indirecta, en el de gairebé tots els béns. Un repunt energètic pot frenar la baixada de la inflació general encara que altres components vagin millorant.

És un mecanisme conegut: els costos energètics s’incorporen a la cadena de producció i distribució i acaben al preu final amb cert retard. Per això un repunt del cru al setembre es pot notar en els preus al consum durant els mesos posteriors, retardant el moment en què els bancs centrals se sentin còmodes per canviar de rumb. Una inflació que es resisteix a baixar obliga els bancs centrals a mantenir la pressió sobre el crèdit, cosa que al seu torn afecta les hipoteques, els préstecs empresarials i la inversió, en una cadena que comença en el preu del barril. Per això un repunt del cru no és només un assumpte del sector energètic: té efectes en els tipus d’interès, en la confiança dels consumidors i en les decisions de contractació i inversió de moltes empreses.

L’última milla

Per als bancs centrals, i per a qualsevol empresa, era un recordatori que l’última milla de la inflació és la més difícil. Reduir els preus del tram final al ritme desitjat costa més que baixar-los des d’un màxim. Cada component que es resisteix afegeix temps al procés.

Per a les empreses, convé mantenir pressupostos amb marge en les partides d’energia i transport, i no donar per segur un escenari de costos més baixos. També pot ser útil revisar si els contractes de subministrament i de transport inclouen clàusules de revisió i com s’actualitzen, i quina part del cost es pot traslladar al client sense perdre competitivitat. Una pràctica útil és revisar la sensibilitat dels resultats al preu dels carburants: quant canviaria el marge de l’any si el combustible fos un deu per cent més car del pressupostat, i quines mesures esmorteirien aquest impacte.

Els costos que depenen d’un mercat volàtil es pressuposten millor amb prudència que amb optimisme.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.