«Més alts durant més temps»

El 20 de setembre del 2023 la Reserva Federal va mantenir els tipus, però les seves previsions apuntaven a menys baixades de les esperades el 2024. La rendibilitat del deute a llarg termini va continuar pujant. El missatge del mercat va ser clar: els tipus podrien mantenir-se alts durant més temps del que molts havien anticipat.

L’expressió que va resumir aquella setmana, «higher for longer», es va popularitzar ràpidament en els comentaris financers. El seu significat és senzill, però les seves conseqüències són àmplies: obliga els qui prenen decisions d’inversió o finançament a abandonar l’esperança d’un retorn ràpid a condicions més barates i a treballar amb l’escenari de tipus alts com a punt de partida. El missatge va ser especialment rellevant perquè obligava a revisar amb certa rapidesa les expectatives dels qui comptaven amb baixades relativament properes.

Una pausa amb missatge

Mantenir els tipus no va ser un gest neutre: les seves previsions assenyalaven menys baixades de les que el mercat descomptava per al 2024. En política monetària, sovint importa més el que el banc central diu sobre el futur que el que decideix a la reunió.

Les previsions dels membres del banc central no són un compromís, sinó una indicació de com veuen l’evolució més probable. Tot i això, el mercat les analitza amb lupa, perquè ajusta les seves pròpies expectatives a aquests missatges. Una modificació petita en la trajectòria prevista dels tipus pot tenir efectes rellevants en els preus dels bons i de les accions. Es tracta, a més, d’una qüestió de credibilitat: un banc central que vol mantenir les expectatives d’inflació sota control necessita que el mercat cregui que no cedirà abans d’hora, i la seva comunicació està pensada per reforçar aquesta creença.

El deute a llarg termini

Els inversors en deute ho van reflectir en la rendibilitat exigida a llarg termini, que continuava a l’alça. Quan el mercat assumeix que els tipus es mantindran alts més temps, exigeix més rendibilitat per prestar a terminis llargs. Això encareix el finançament dels Estats, de les empreses i de les famílies, i pressiona a la baixa els preus dels bons ja emesos.

L’efecte no es queda als mercats financers: les hipoteques a tipus fix i els préstecs a llarg termini es fixen amb referències d’aquest tipus, de manera que una pujada de rendibilitats es tradueix, amb cert retard, en condicions més cares per a qui demana diners. Així, els moviments del mercat de bons acaben arribant a les decisions quotidianes. Els preus dels bons i les seves rendibilitats es mouen en sentit contrari, per la qual cosa la pujada de rendibilitats d’aquelles setmanes va suposar pèrdues de valor per als qui tenien bons de llarg termini, tot i que aquests continuïn pagant els seus cupons.

Què implica «higher for longer»

L’expressió «higher for longer» resumia el moment. Les decisions d’inversió i finançament havien d’assumir que els diners barats no tornarien aviat. Convé que els plans d’inversió de les empreses, la compra d’habitatge o el refinançament de deute s’avaluïn amb tipus propers als actuals, en lloc de fer-ho amb l’esperança de baixades ràpides.

Un bon exercici és comprovar si un projecte continua sent rendible o una quota continua sent assumible sense comptar amb cap baixada. Si ho és, qualsevol alleujament posterior serà un marge addicional; si no, convé replantejar-ho o negociar altres condicions. Aquesta manera de planificar no exigeix predir el futur, només evitar dependre de la hipòtesi més optimista. En el cas de les empreses, això aconsella ajornar o redimensionar els projectes que només són rendibles amb finançament barat, i donar prioritat als que milloren l’eficiència o els ingressos amb un retorn clar.

Planificar amb els tipus d’avui és més segur que fer-ho amb els que un voldria.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.