Els BRICS s’amplien

El 24 d’agost del 2023, a la cimera de Johannesburg, els BRICS van convidar sis nous països a unir-s’hi, entre els quals l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l’Iran i Egipte. El grup, format per grans economies emergents, ampliava així la seva base amb diverses economies del Golf i del seu entorn.

La notícia es va llegir en clau política, però també té una dimensió econòmica que interessa les empreses i els inversors europeus. Reflectia un canvi gradual en el pes relatiu de les diferents regions del món i apuntava que una part creixent del comerç, del consum i de la inversió es generava fora dels centres tradicionals. Més enllà del titular, el rellevant per a les empreses europees és que el mapa del comerç i de la inversió continua diversificant-se, amb pols de creixement que ja no es limiten a les economies avançades tradicionals.

Què es va decidir a Johannesburg

A Johannesburg la decisió va ser convidar sis nous països. La llista reunia economies molt diferents entre si, del Golf al nord d’Àfrica, cosa que ja anticipava com d’heterogeni seria el grup ampliat.

Una invitació no és encara una incorporació: implica un procés posterior d’acceptació i d’adaptació. Per això convé distingir entre l’anunci i els seus efectes pràctics, que dependran de com es concretin la cooperació econòmica, comercial i financera entre els membres. A curt termini, el valor de la decisió és sobretot assenyalador. Els grups d’aquest tipus no funcionen com una aliança amb regles uniformes, i els seus membres mantenen interessos i relacions molt diferents. Per això seria un error extreure de l’ampliació conclusions econòmiques massa rotundes.

El pes dels emergents

El pes econòmic de les economies emergents i del Golf continuava creixent. Això vol dir més població, més consum i més capacitat d’inversió fora dels mercats tradicionals d’Europa i Amèrica del Nord, cosa que modifica a poc a poc els fluxos de comerç i de capital.

Per a una empresa europea, aquesta evolució es tradueix en nous clients, nous socis i nous competidors. Els mercats emergents ofereixen creixement, però també presenten riscos propis: divises més volàtils, marcs legals diferents i una dependència de vegades més gran de decisions polítiques. Conèixer aquests matisos és la condició prèvia per aprofitar l’oportunitat. La classe mitjana de moltes economies emergents creix i demanda productes i serveis de qualitat, cosa que obre un mercat potencial per a les empreses europees amb una oferta diferenciada, encara que també apareixen competidors locals cada cop més sòlids.

Què poden fer empreses i inversors

Per a empreses i inversors europeus, l’Orient Mitjà es consolidava com un pol propi, no només com a proveïdor d’energia. Això obre oportunitats de comerç, de col·laboració i d’inversió, però requereix conèixer bé cada mercat: el seu marc legal, la fiscalitat, la divisa, els socis locals i els riscos polítics.

Convé entrar-hi amb assessorament i amb un enfocament gradual: començar amb operacions petites, comptar amb socis o representants locals fiables, comprovar els requisits regulatoris i fiscals abans de comprometre recursos, i revisar els resultats abans de fer el pas següent. No és una recomanació d’invertir en un mercat concret, sinó una pauta de prudència per explorar. Abans d’abordar un mercat nou convé preguntar-se per la forma de cobrament, el risc de canvi, la protecció de la propietat intel·lectual i les possibilitats reals de resoldre un conflicte contractual si en sorgeix un. Les cambres de comerç, les agències de promoció exterior i els assessors especialitzats poden aportar informació pràctica i contactes fiables, que redueixen els errors típics dels qui comencen a operar en un entorn que no coneixen.

Els nous pols econòmics demanen coneixement local, no només ambició.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.