Rússia abandona l’acord del gra

El 17 de juliol del 2023 Rússia es va retirar de l’acord que permetia exportar cereal ucraïnès pel mar Negre. Els preus del blat i del blat de moro van pujar en els dies següents. Tornava així la incertesa sobre una ruta clau per abastir molts països.

L’acord havia estat un dels pocs punts d’entesa enmig de la guerra, i el seu final va tornar a primer pla una preocupació que semblava una mica menys acuciant: la de la seguretat alimentària. Per al món empresarial, el rellevant era entendre com es transmet aquesta tensió fins als costos de producció i als preus finals. Per als països importadors de cereal, sobretot els de menor renda, la interrupció d’aquesta via té conseqüències directes sobre el preu del pa i d’altres aliments bàsics, i per això es va considerar un assumpte d’interès internacional.

Què permetia l’acord

Pel mar Negre sortia cereal destinat a molts països, i la retirada de Rússia va tornar el dubte sobre la continuïtat d’aquests enviaments, un dubte que es trasllada ràpidament al preu d’un producte bàsic.

La raó és senzilla: el mercat de cereals està molt integrat a escala mundial, i una interrupció en un gran origen es nota en els preus d’altres. Els compradors busquen alternatives, la demanda sobre els altres proveïdors puja i el preu s’ajusta. El que passa en un port del mar Negre acaba tenint efecte sobre els costos en molts altres llocs. Les rutes alternatives per terra o per altres ports existeixen, però tenen menys capacitat i més costos, de manera que no compensen del tot la pèrdua d’una via marítima que permetia moure grans volums de manera econòmica.

Del conflicte a la butxaca

Els aliments continuen sent una de les vies per les quals els conflictes arriben a la butxaca de tothom. Un canvi en l’oferta de cereals es trasllada als pinsos, a la farina, a l’oli i, finalment, als preus que paguen llars i comerços, encara que amb cert retard i no sempre de manera proporcional.

Aquesta transmissió depèn dels marges de cada baula de la cadena, de les existències disponibles i dels contractes vigents. Per això un mateix augment d’un cereal pot traduir-se en pujades molt diferents en un forn de pa, en una explotació ramadera o en un fabricant d’aliments elaborats, segons la seva estructura de costos. Els marges de la indústria alimentària solen ser ajustats, i els augments de matèries primeres no sempre es poden traslladar al preu final sense perdre vendes. Per això les empreses del sector segueixen amb atenció qualsevol senyal sobre l’origen i el cost dels cereals.

Cobertura de matèries primeres

Per a la indústria alimentària, la cobertura de matèries primeres cobrava importància. Cobrir-se vol dir fixar, mitjançant contractes o instruments financers, part del cost futur del que es compra, per reduir la incertesa. No elimina el risc, però permet pressupostar amb més marge.

Convé valorar-ho amb l’assessor financer, juntament amb la possibilitat de diversificar proveïdors i orígens. Una cobertura té un cost i limita la possibilitat de beneficiar-se d’una baixada, per la qual cosa s’ha d’ajustar al volum i al perfil de risc de cada negoci. L’important és decidir-ho amb antelació, no quan el preu ja s’ha mogut. Les cobertures funcionen millor quan es contracten amb criteri i de manera esglaonada, en lloc d’en un únic moment, per no quedar lligat a un preu que després resulti molt diferent del que fixi el mercat. I per a negocis que no es poden cobrir, com un forn de pa o un restaurant, la gestió passa per vigilar la carta, els menús i els proveïdors, i per tenir un diàleg obert amb els clients si els preus s’han d’ajustar.

Quan la matèria primera és el principal cost, protegir-ne el preu forma part de la gestió del negoci.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.