Eleccions generals sense majoria clara

El 23 de juliol del 2023 es van celebrar eleccions generals. El PP va ser el partit més votat, però ni el bloc de la dreta ni el de l’esquerra van assolir la majoria absoluta, cosa que va obrir mesos de negociació. El resultat va deixar un escenari inusualment obert, amb diverses combinacions possibles.

Per al món econòmic, el rellevant d’unes eleccions sense majories clares no és tant qui governi finalment com el temps que es triga a saber-ho i l’efecte d’aquesta espera sobre les decisions. Mentre no hi ha un Govern amb plena capacitat d’actuar, determinades reformes, pressupostos i mesures queden en suspens. Aquella nit electoral va deixar clar que la formació de Govern no seria immediata, i que els mercats i les empreses haurien d’adaptar-se a un període d’incertesa la durada del qual ningú no podia anticipar amb precisió.

El resultat

Sense una majoria absoluta clara en cap bloc, formar Govern depenia de pactes entre grups, i això allargava la incertesa política.

En un sistema parlamentari, la investidura exigeix reunir suports suficients al Congrés. Quan cap bloc suma per si sol, entren en joc grups més petits les posicions dels quals poden decidir el resultat, i els terminis s’allarguen. És un procés legítim, tot i que més lent i menys previsible que quan una formació disposa de majoria clara. Cada escenari possible tenia implicacions diferents per a la política econòmica, de manera que els qui depenien de decisions públiques, com ajudes, concessions o contractes amb les administracions, seguien de prop les negociacions.

Una incertesa prolongada

La incertesa política es va allargar fins al novembre. Durant aquell temps, el Govern estava en funcions, cosa que limita la seva capacitat d’impulsar noves normes. Sense un Executiu plenament operatiu, els projectes de llei no avancen i les decisions de política econòmica queden en espera.

Un Govern en funcions pot gestionar els assumptes ordinaris i garantir la continuïtat dels serveis, però no està cridat a emprendre canvis de fons. Això vol dir que les novetats regulatòries que s’esperaven per al segon semestre haurien d’esperar, amb la consegüent incertesa per als qui havien començat a preparar l’adaptació. Els terminis constitucionals marquen el calendari màxim, però no el ritme concret de les negociacions, que depèn de la voluntat dels grups i de la dificultat de conciliar posicions. Per això una previsió exacta és impossible. Per a les empreses, la conseqüència és que durant aquell temps no poden comptar amb novetats normatives rellevants, ni amb pròrrogues de mesures temporals que depenguin d’un nou decret, cosa que obliga a planificar amb el que hi ha.

Què va quedar en pausa

Mentrestant, els pressupostos continuaven prorrogats i moltes reformes, en suspens. Un pressupost prorrogat manté les partides de l’any anterior, sense les adaptacions que s’haurien previst. Per a les empreses, això suposa planificar sense saber amb certesa quines ajudes, deduccions o canvis fiscals s’aplicarien l’any següent.

És raonable mantenir l’activitat amb normalitat, evitar decisions que depenguin de reformes pendents i revisar amb l’assessor les opcions quan hi hagi claredat. També ajuda definir per endavant quins indicadors o fets concrets farien canviar un pla, de manera que, quan arribi la informació, la decisió es prengui amb rapidesa i amb criteri. A la pràctica, això aconsella documentar les hipòtesis de planificació, és a dir, què es dona per fet sobre impostos, ajudes i regulació, per revisar-les amb rapidesa quan l’escenari polític s’aclareixi. També és un bon moment per reforçar el que sí que depèn de l’empresa: l’eficiència de costos, la diversificació de clients i la solidesa de la tresoreria, que són útils amb independència de qui governi.

La incertesa política no desapareix sola, però es pot gestionar amb plans que no depenguin d’un únic escenari.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.