Jaume Collboni, alcalde de Barcelona

El 17 de juny del 2023 Jaume Collboni va ser elegit alcalde de Barcelona amb els vots del seu grup, de Barcelona en Comú i del PP, tot i que Xavier Trias havia estat el més votat a les eleccions. Es tancava així el període de negociacions obert després de les municipals.

La votació va ser una sorpresa per a molts, perquè la composició del suport combinava grups d’orientacions molt diferents. Per a la vida econòmica de la ciutat, la pregunta rellevant era quina orientació tindria el nou govern i com es traduiria en decisions concretes sobre llicències, urbanisme, habitatge i espai públic. Més enllà dels noms, el que interessa a qui té un negoci a la ciutat és l’estabilitat: saber que el govern està format, que les seves prioritats es aniran concretant i que hi haurà interlocutors clars en cada àrea.

Una investidura inesperada

La votació va sorprendre perquè combinava suports de diferents grups i deixava fora de l’alcaldia la candidatura més votada a les urnes.

Quan la llista més votada no aconsegueix formar govern, el reglament electoral permet que una altra candidatura arribi a l’alcaldia si reuneix els suports necessaris. És un mecanisme legítim i previst, encara que sovint genera debat polític. Per a l’activitat econòmica, l’important és que es tanqui la incertesa i se sàpiga qui pren les decisions. El sistema d’elecció de l’alcalde està pensat perquè hi hagi sempre un governant, però no garanteix que tingui majoria suficient al ple, cosa que condiciona la seva capacitat d’aprovar ordenances i pressupostos propis.

Què prometia el nou govern

El nou govern municipal prometia més seguretat jurídica per a la inversió i revisar algunes polítiques urbanístiques. La seguretat jurídica, és a dir, saber per endavant amb quines regles es treballarà i que no canviaran de manera arbitrària, és un factor decisiu quan s’inverteix en un local, en un projecte immobiliari o en l’obertura d’un negoci.

Les promeses d’un govern acabat de formar són una indicació de les seves prioritats, però no una garantia de resultats. Entre l’anunci i l’aplicació hi ha tramitació, terminis i, de vegades, resistències. Per això el valor real d’una promesa es mesura quan es converteix en una ordenança, en una resolució o en una pràctica administrativa estable. La inversió, sigui en un local, en un immoble o en un projecte empresarial, necessita horitzons llargs. Si les normes canvien sovint o de manera imprevisible, el risc percebut augmenta i les decisions s’ajornen o s’encareixen.

Què convé fer

Per a empreses i propietaris, s’obria una etapa diferent a la ciutat. És raonable seguir amb atenció els anuncis de l’ajuntament en matèria de llicències, urbanisme i habitatge, i consultar amb l’assessor com poden afectar els projectes en marxa.

I, mentre no hi hagi normes concretes, evitar decisions irreversibles basades únicament en declaracions d’intencions. Si un projecte depèn d’una llicència o d’un canvi de criteri municipal, convé deixar marge en terminis i en pressupostos, i comptar amb la possibilitat que les condicions s’aclareixin més tard del previst. Una manera pràctica de seguir el nou mandat és consultar els acords dels òrgans municipals, les ordenances en tramitació i els períodes d’informació pública, on solen anunciar-se els canvis abans que entrin en vigor. Si hi ha projectes pendents de llicència o d’autorització, convé mantenir contacte amb els tècnics municipals i amb l’assessor, i documentar bé cada gestió, de manera que un canvi d’equip no obligui a començar de zero.

El que importa per a un negoci no són les promeses, sinó les normes que finalment s’aproven i s’apliquen.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.