Sánchez avança les eleccions

El 29 de maig del 2023, després dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques, el president Pedro Sánchez va anunciar la dissolució de les Corts i va convocar eleccions generals per al 23 de juliol. Era un avançament respecte al calendari previst per al final de la legislatura.

La decisió va sorprendre per la seva rapidesa i pel moment escollit: poques setmanes després d’una cita electoral i a les portes de l’estiu. Per al món empresarial, el rellevant no és tant la lectura política com les seves conseqüències pràctiques, perquè una dissolució de les Corts altera el ritme normal de l’activitat legislativa i la previsibilitat del marc normatiu. A més, a la vigília d’unes eleccions els partits solen presentar propostes econòmiques molt diverses, i no totes arriben a convertir-se en llei. Per això és preferible esperar a veure què s’aprova abans de basar decisions en el que es va prometre.

Què es va anunciar

La decisió de convocar els comicis generals del 23 de juliol deixava menys de dos mesos de campanya i de preparació, un marge curt per als partits i per a qui havia d’organitzar la votació. Per a empreses i famílies, aquell temps d’incertesa política podia endarrerir decisions que depenien d’un nou govern.

Una convocatòria anticipada obliga els partits a presentar-se de nou davant dels votants en un termini curt i manté el Govern en una posició especial mentre dura el procés. Com sempre en aquests casos, el resultat depenia de la decisió dels electors i no es podia donar per conegut per endavant. Els calendaris electorals també afecten l’activitat administrativa, perquè durant la campanya i el període posterior de formació del Govern alguns tràmits s’alenteixen i les decisions sobre ajudes o concursos poden endarrerir-se.

Què passa amb l’activitat legislativa

Un avançament electoral congela decisions legislatives i obre incertesa sobre la fiscalitat futura. Amb les Corts dissoltes, les lleis pendents deixen d’avançar, i el Govern en funcions no pot promoure noves reformes de calat fins que se’n formi un altre.

Això afecta tot el que estigués en tramitació: mesures fiscals, normes laborals, canvis en ajudes o incentius. Algunes iniciatives es poden reprendre després de les eleccions, d’altres es poden modificar i d’altres poden desaparèixer, segons el resultat. Mentrestant, no és possible saber amb certesa quin serà el marc aplicable en els mesos següents. Per a les empreses que depenen de licitacions públiques, de subvencions o d’autoritzacions administratives, convé anticipar possibles retards i evitar compromisos de pagament o de lliurament que depenguin de resolucions que podrien no arribar a temps.

Com convé actuar

Per a les empreses, era moment d’esperar abans de prendre decisions que depenguessin de canvis normatius. Això no vol dir aturar-se: es poden tirar endavant les decisions que no depenen de la política, com la gestió de costos, la relació amb clients o la planificació de tresoreria.

Però convé ajornar les que estiguin lligades a canvis fiscals o regulatoris encara incerts, i mantenir opcions obertes. Per exemple, evitar signar compromisos a llarg termini el cost dels quals depengui d’una deducció pendent d’aprovar, o deixar marge als contractes per incorporar canvis de normativa. I repassar amb l’assessor els escenaris possibles un cop es conegui el resultat. Una norma pràctica és distingir entre decisions reversibles, que es poden adoptar ja perquè es poden corregir, i decisions irreversibles, que mereixen esperar a tenir més informació sobre el marc fiscal i regulatori. També és un bon moment per comprovar els venciments del calendari fiscal i laboral dels propers mesos, de manera que una agenda política carregada no distregui de les obligacions ordinàries de l’empresa.

En períodes d’incertesa política, la flexibilitat val més que la rapidesa.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.