Nvidia i la febre de la intel·ligència artificial

El 24 de maig del 2023 Nvidia va presentar unes previsions de vendes molt per sobre del que s’esperava per la demanda de xips per a intel·ligència artificial. Pocs dies després, el seu valor en borsa va superar el bilió de dòlars, una xifra que molt poques empreses han assolit.

La notícia va concentrar l’atenció dels mercats i del món empresarial. Durant mesos s’havia parlat d’intel·ligència artificial en termes de promesa; aquells resultats indicaven que, almenys per als qui fabriquen els components que la fan possible, la demanda ja es materialitzava en comandes concretes i en ingressos. Els xips que s’empren per entrenar i executar models d’intel·ligència artificial són components molt especialitzats, que poques empreses saben fabricar, i aquesta escassetat d’oferta explica en part la intensitat de la reacció del mercat.

Què va passar

Aquestes previsions de vendes van ser molt superiors al que els analistes esperaven, i el seu motor era l’interès del mercat per aquesta tecnologia. Les previsions són estimacions que la mateixa empresa publica sobre la seva activitat futura, i el mercat les segueix amb tanta atenció com els resultats ja tancats, perquè indiquen cap a on va el negoci.

Aquesta fita, el bilió de dòlars, es mesura amb el valor en borsa, o capitalització, que és el preu de l’acció multiplicat pel nombre d’accions, i reflecteix el que el mercat està disposat a pagar avui pels beneficis que espera en el futur. Per a una empresa no tecnològica, això vol dir que la disponibilitat i el cost d’aquestes eines poden dependre d’una cadena de subministrament concentrada en pocs fabricants, un factor que convé tenir present en planificar projectes.

De promesa a inversió

La IA passava de promesa a inversió massiva en infraestructura: xips, centres de dades i energia. Entrenar i utilitzar aquests sistemes requereix una capacitat de càlcul enorme, i aquesta capacitat es tradueix en comandes d’equips, en construcció d’instal·lacions i en consum elèctric.

Aquesta cadena d’inversió mostra que la tecnologia no és només programari. Darrere de cada aplicació hi ha màquines físiques, edificis que les allotgen, xarxes que les connecten i fonts d’energia que les alimenten. Els beneficiaris potencials són, doncs, més nombrosos del que sembla, encara que no tots obtindran el mateix resultat. Un centre de dades consumeix quantitats molt elevades d’electricitat i requereix refrigeració, espai i connexions, de manera que l’auge de la intel·ligència artificial també planteja preguntes sobre infraestructures i sobre la disponibilitat d’energia.

Una tendència amb efectes amplis

Una tendència que afectaria molts sectors, també la demanda elèctrica. Més enllà de les empreses tecnològiques, afecta els proveïdors d’energia, la construcció industrial i qualsevol negoci que comenci a incorporar aquestes eines en la seva feina diària.

Convé distingir entre l’adopció real de la tecnologia en una empresa i les valoracions borsàries, que reflecteixen expectatives i poden canviar amb rapidesa. Per a una empresa, la pregunta útil és quines tasques concretes pot millorar amb aquestes eines i a quin cost. Per a qui inverteix, aquesta informació no és una recomanació: una tecnologia pot ser transformadora i, tot i això, resultar arriscada als preus de mercat. Abans d’adoptar aquestes eines, convé definir quin problema concret es vol resoldre, com es mesurarà la millora i quines dades de l’empresa s’utilitzaran, amb especial atenció a la confidencialitat i a la protecció de dades personals. I per a qui segueix la borsa, convé recordar que una cotització molt alta ja incorpora moltes expectatives: si els resultats no les compleixen, el preu pot corregir amb rapidesa, per molt que la tecnologia continuï avançant.

Adoptar una tecnologia i comprar-ne les accions són decisions diferents, i cadascuna mereix la seva anàlisi.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.