Acomiadaments massius a les tecnològiques

El 18 de gener del 2023 Microsoft va anunciar 10.000 acomiadaments, i dos dies després, el 20 de gener, Alphabet, la matriu de Google, en va anunciar uns altres 12.000. Les grans tecnològiques ajustaven les seves plantilles després del creixement accelerat dels anys de la pandèmia, en un moviment que va sorprendre per la dimensió de les xifres i per procedir de companyies amb grans recursos.

La notícia va ser rellevant més enllà del sector tecnològic. Aquestes empreses són una referència en la manera d’organitzar el treball i de planificar el creixement, i el seu ajust plantejava una pregunta incòmoda per a qualsevol empresa: fins a quin punt una plantilla dimensionada per a un escenari optimista és sostenible quan l’entorn es normalitza. L’episodi va recordar a més que la reputació d’una empresa com a ocupadora es construeix també en les fases d’ajust: la manera de comunicar, d’acompanyar les persones afectades i d’explicar les decisions deixa empremta durant anys.

Per què va passar

Durant la pandèmia la demanda de serveis digitals es va disparar i moltes companyies van contractar al ritme d’aquesta expectativa. Es va assumir que el creixement extraordinari del moment seria la nova normalitat, i es van construir estructures de costos per sostenir-lo. Contractar en una fase d’eufòria és relativament fàcil; la dificultat arriba quan el ritme es modera.

Quan el creixement es normalitza, l’estructura de costos queda sobredimensionada i l’ajust de plantilla arriba de cop, no de manera gradual. Els ingressos s’adapten en mesos, però els costos fixos, i en especial els de personal, tenen una inèrcia molt més gran. Aquesta diferència de velocitat és el que explica que les correccions, quan arriben, siguin tan visibles. A això s’afegeix que les expectatives de creixement solen formar-se mirant el passat recent: si els últims trimestres van ser excepcionals, és fàcil projectar-los endavant sense preguntar-se quina part d’aquella demanda era puntual.

Una lliçó per a l’empresa mitjana

Ni les empreses més rendibles s’escapen dels cicles. Per a una empresa mitjana, la lliçó era créixer en plantilla al ritme dels ingressos recurrents, no de les expectatives. Una previsió comercial optimista pot no complir-se, mentre que una nòmina mensual és un compromís cert. Quan totes dues coses es desajusten, el marge de maniobra s’estreny ràpidament.

Els costos de personal són, a més, els més difícils de revertir: per la indemnització, pel clima intern i pel coneixement que es perd quan una persona se’n va. Un acomiadament afecta també l’ànim dels qui es queden, la relació amb els clients que depenien d’aquell equip i la capacitat de tornar a contractar quan l’activitat es recuperi. Per a una empresa mitjana el marge d’error és menor que per a una gran tecnològica, perquè disposa de menys reserves i de menys alternatives per recol·locar l’equip si el ritme de vendes canvia.

Què convé revisar

Convé contrastar cada incorporació amb ingressos ja contractats i no només previstos, i mantenir certa flexibilitat en l’estructura: col·laboradors externs, contractes temporals ben justificats o projectes amb pressupost tancat. No es tracta de renunciar a créixer, sinó de decidir quina part del creixement es recolza en compromisos ferms i quina en esperances.

També és útil preguntar-se, amb l’assessor laboral i financer, quant de temps aguantaria l’empresa si els ingressos caiguessin de manera inesperada i quines decisions es prendrien primer. Una plantilla ajustada al cicle protegeix tant l’empresa com les persones que hi treballen. Un exercici útil és simular què passaria amb la rendibilitat si els ingressos cauen un percentatge moderat durant un any, i decidir ara, amb tranquil·litat, quins costos es podrien ajustar primer i quins caldria protegir.

Créixer a poc a poc no és créixer poc: és créixer amb marge per equivocar-se.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.