Tercera pujada de 0,75 de la Fed

El 21 de setembre del 2022 la Reserva Federal va pujar els tipus d’interès 0,75 punts per tercera vegada consecutiva i va anticipar més pujades. Amb aquest moviment, els tipus als Estats Units superaven el 3 %. El dòlar va continuar enfortint-se davant l’euro, en un context en què les diferències entre les polítiques monetàries d’ambdós costats de l’Atlàntic influïen cada cop més en el valor relatiu de les dues monedes.

La seqüència de tres pujades seguides d’aquesta mida és inusual i reflectia la determinació del banc central de frenar els preus. Per a la resta del món, té un efecte indirecte però potent: un dòlar més fort encareix les importacions denominades en aquesta moneda i complica la situació dels països i les empreses endeutats en dòlars. Entendre-ho ajuda a interpretar molts dels moviments que es produeixen als mercats. Els mercats emergents i les empreses endeutades en dòlars són, en general, els més sensibles a aquest tipus d’episodis, perquè el seu deute s’encareix alhora que la seva moneda s’afebleix.

Un ritme que no cedeix

Amb la tercera pujada seguida de 0,75 punts, els tipus als Estats Units superaven el 3 %. El banc central no només pujava, sinó que avisava que continuaria fent-ho, i això influeix en les expectatives d’empreses, famílies i inversors. Cada punt addicional en els tipus modifica l’atractiu relatiu dels actius i de les monedes.

Les expectatives sobre tipus futurs són tan importants com el nivell actual, perquè els mercats descompten el que esperen. Si s’anticipa que els tipus continuaran pujant, el cost del deute a llarg termini i el valor de molts actius s’ajusten per endavant. Per això, encara que la propera decisió encara no s’hagi pres, els seus efectes ja es perceben en els preus d’avui. Qui opera internacionalment faria bé de distingir entre el moviment puntual del tipus de canvi i la tendència, i de no treure conclusions d’una sola jornada.

Per què s’enforteix el dòlar

Quan un banc central puja els tipus amb més rapidesa que d’altres, la divisa tendeix a enfortir-se, perquè invertir-hi resulta més atractiu. Un dòlar fort davant l’euro significa que qui paga en dòlars necessita més euros per fer-ho.

El tipus de canvi entre dues monedes respon a molts factors, però la diferència de tipus d’interès és un dels més influents. Si en una economia els diners rendeixen més, el capital tendeix a dirigir-s’hi i demana la seva moneda. Mentre aquesta diferència es mantingui o augmenti, el dòlar pot continuar fort, encara que ningú no pot assegurar quant durarà aquest comportament. Un tipus de canvi fort és una oportunitat per a uns i un problema per a d’altres, i la diferència sol estar en la composició dels ingressos i les despeses.

Què pesa més en els comptes

Amb el dòlar car, tot el que es paga en aquesta moneda (energia, tecnologia, matèries primeres) pesava més en els comptes de les empreses europees. Convé identificar quina part dels costos està denominada en dòlars, estudiar si es poden fixar preus o cobrir el canvi, i valorar l’efecte sobre els marges dels pròxims mesos.

Una anàlisi pràctica consisteix a llistar els proveïdors i contractes amb pagaments en dòlars, estimar el volum anual i calcular l’efecte d’una variació del tipus de canvi. Amb aquesta dada, es poden valorar les cobertures disponibles, el cost de cadascuna i si compensen davant del risc. També es pot revisar si alguns preus de venda haurien d’incorporar una clàusula d’ajust per canvi de divisa. I revisar amb proveïdors la possibilitat de pagar en euros o de repartir el risc del canvi, cosa que de vegades es negocia sense dificultat.

Un canvi de divisa pot erosionar un marge sense que ningú hagi tocat el preu.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.