L’OPEP+ retalla dos milions de barrils diaris

El 5 d’octubre del 2022 l’OPEP+ va acordar retallar la producció en dos milions de barrils diaris, la major retallada des del 2020, en contra dels desitjos dels Estats Units. La decisió arribava quan els preus de l’energia havien començat a moderar-se i reintroduïa la incertesa. Per a empreses i consumidors, l’efecte potencial era clar: menys oferta de cru implica, a igualtat de demanda, preus més alts. Per a les famílies, un eventual encariment dels combustibles es veuria al sortidor i en els preus dels productes transportats.

L’acord mostrava fins a quin punt l’energia és un afer geopolític, no només econòmic. Els països productors tenen els seus propis interessos i els defensen en decisions col·lectives que poden xocar amb les dels grans consumidors. Per a qui necessita petroli o els seus derivats en la seva activitat, la lliçó és que el preu d’un barril no depèn només de factors tècnics o de mercat, sinó també de negociacions i d’estratègies polítiques.

Què és l’OPEP+

L’OPEP+ agrupa els països productors de petroli de l’organització original i altres aliats, i les seves decisions sobre quant produir influeixen directament en l’oferta mundial. Si es produeix menys cru i la demanda es manté, el preu tendeix a pujar. Un càrtel és un acord entre productors per influir en el preu mitjançant l’oferta; la seva eficàcia depèn que els seus membres compleixin el que s’ha pactat.

La capacitat del grup per influir en el mercat depèn de la proporció de la producció mundial que representa i de la seva disciplina interna. Quan acorda retallades, ho fa per sostenir els preus; quan augmenta la producció, busca més volum. En qualsevol cas, les seves decisions s’anuncien en reunions periòdiques, i els mercats reaccionen tant al que es decideix com al que s’espera. Les retallades no són l’únic factor: l’evolució de la demanda, les reserves disponibles i les decisions d’altres productors també compten.

Una retallada contra els desitjos de Washington

L’acord es va prendre en contra dels desitjos dels Estats Units, que buscava preus més moderats. Això mostra com l’energia és també un terreny de negociació política, i com les decisions d’un grup de productors poden xocar amb les prioritats de les grans economies consumidores.

Les tensions entre productors i consumidors no són noves, però s’accentuen quan els preus afecten la inflació i l’estabilitat política. Per a un negoci, la conclusió pràctica és que no convé basar el pressupost en un preu únic del petroli, sinó en una banda de possibles escenaris que inclogui pujades inesperades, i estar atent a com evolucionen les relacions entre els països implicats. Els preus de l’energia solen traslladar-se a altres costos amb un desfasament, de manera que un canvi avui es pot notar a la factura d’aquí a unes setmanes.

Planificar sense estabilitat

Just quan els preus de l’energia començaven a moderar-se, el càrtel tornava a tensar-los. Planificar amb preus energètics estables continuava sent un luxe. Les empreses amb alt consum de combustible o energia haurien de treballar amb diversos escenaris de preus, i revisar quina part dels seus costos poden fixar o cobrir amb antelació.

Un mètode útil és definir tres escenaris, un de base, un de favorable i un d’advers, i calcular en cada cas l’impacte en els costos i en el marge. Si l’escenari advers resulta inassumible, hi ha marge per actuar: contractar a termini part del consum, millorar l’eficiència, repartir costos amb clients mitjançant clàusules de revisió o reforçar la caixa. Com abans es fa, més opcions queden. No es tracta d’endevinar el preu del petroli, sinó de saber què passaria amb el negoci si canvia, i de decidir per endavant quines mesures s’aplicarien.

En energia, planificar és treballar amb rangs, no amb una xifra.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.