- El FMI retalla el creixement mundial del 2023 i preveu una inflació que es modera, però continua alta.
- Adverteix que un terç de l’economia mundial podria contreure’s el 2022 o el 2023.
- Per a empreses i famílies el missatge és de prudència: planificar amb escenaris, no amb una única previsió.
L’11 d’octubre del 2022 el Fons Monetari Internacional va publicar el seu informe de perspectives de l’economia mundial. Manté el creixement global del 2022 en el 3,2 % i rebaixa el del 2023 al 2,7 %, des del 2,9 % que preveia al juliol. Calcula que la inflació mundial serà del 8,8 % enguany i del 6,5 % l’any vinent, i que baixarà al 4,1 % el 2024.
Els seus economistes descriuen una desacceleració generalitzada, amb la guerra a Ucraïna, l’encariment de l’energia i dels aliments, les pujades de tipus dels bancs centrals i les seqüeles de la pandèmia com a causes principals. El seu economista en cap va advertir que, per a molta gent, el 2023 s’assemblarà a una recessió, i que prop d’un terç de l’economia mundial podria contreure’s el 2022 o el 2023.
Què diu l’informe
El FMI publica dues vegades l’any, a l’abril i a l’octubre, estimacions de creixement, inflació i comerç per a gairebé tots els països, i actualitza algunes xifres al gener i al juliol. Són projeccions, no prediccions: depenen de supòsits sobre la guerra, els preus de l’energia i la resposta dels bancs centrals, i es revisen amb freqüència, de manera que convé llegir-les com un escenari central envoltat de riscos. Les xifres mundials es ponderen per paritat de poder adquisitiu, i un creixement del 2,7 % continua sent positiu encara que en molts països es percebi com a estancament.
Entre aquests riscos destaca la possibilitat que la inflació sigui més persistent del previst, cosa que obligaria a noves pujades de tipus i refredaria encara més l’activitat. L’informe esmenta també el risc d’errors de política econòmica, les tensions als mercats financers en un context d’endeutament elevat i la fragmentació geopolítica, que pot encarir el comerç i les cadenes de subministrament.
Què significa per a Europa i Espanya
Europa és la regió més exposada al conflicte per la dependència del gas rus, i diverses economies, en especial les industrials, afronten un creixement molt baix o una possible contracció el 2023. Espanya, amb menys pes industrial i menys dependència del gas rus, ha resistit millor el 2022, però no és immune: la seva economia és oberta i depèn del turisme, de l’exportació a Europa i del cost del finançament.
Per a Catalunya i Barcelona, obertes al comerç exterior, a la inversió i al turisme, l’informe recorda que la demanda dels socis europeus condiciona l’activitat pròpia. Un creixement feble a Alemanya, França o Itàlia afecta l’exportació de béns i serveis i la despesa del visitant. Els tipus més alts, a més, encareixen el deute a tipus variable d’empreses i famílies.
Com planificar amb incertesa
Una previsió és només un escenari. Les empreses que treballen amb pressupostos anuals en poden preparar diversos, amb hipòtesis diferents de demanda, costos i tipus d’interès, i definir per endavant quines decisions prendrien en cada cas: frenar contractacions, renegociar terminis, ajustar inventaris o ajornar inversions. Això redueix la improvisació si es compleix l’escenari advers.
Per a les famílies té sentit revisar el nivell d’endeutament a tipus variable, el fons d’emergència disponible i la diversificació d’estalvis i inversions, sempre amb criteri personal. Aquesta nota és informació general i no una recomanació d’inversió: el seu assessor pot ajudar-lo a valorar la seva situació concreta. Mantenir un diàleg regular amb el banc sobre venciments i condicions, abans que apareguin tensions de tresoreria, sol facilitar qualsevol renegociació.
Amb tants factors oberts, la millor previsió és la que admet que es pot equivocar i té un pla per a aquest cas.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
