Els Estats Units aproven la Inflation Reduction Act

El 7 d’agost del 2022 el Senat dels Estats Units va aprovar la Inflation Reduction Act, que la Cambra de Representants aprovaria el 12 i el president signaria el 16. Incloïa grans incentius fiscals a l’energia neta i a la fabricació local. Malgrat el nom, la llei no es limitava a combatre la inflació: era també un paquet de política industrial i energètica de gran abast. Els incentius anunciats es comptaven en centenars de milers de milions, una xifra que explica l’atenció que va despertar fora de les seves fronteres.

Per a qui segueix l’economia des d’Europa, la llei importa per diverses raons. Canvia les condicions en què les empreses decideixen on invertir i on produir; influeix en el cost de la transició energètica; i obre un debat sobre com ha de respondre la mateixa Unió Europea. Entendre’n les línies generals ajuda a interpretar les decisions empresarials i polítiques que vindrien després. El seu abast a llarg termini dependrà de com s’apliquin les seves disposicions i de la resposta d’altres economies.

Què és aquesta llei

La Inflation Reduction Act és una llei federal que combina diverses mesures, entre les quals incentius fiscals per a l’energia neta i per produir dins del país. Un incentiu fiscal és un avantatge tributari que redueix el que una empresa o un particular paguen si fan determinada inversió o activitat.

Els incentius fiscals són una eina habitual de la política econòmica: en lloc de subvencionar directament, l’Estat renuncia a part dels seus ingressos a canvi que es faci una activitat considerada d’interès. El seu efecte depèn dels requisits que estableixin, de la durada i de la facilitat d’ús. Per això les condicions concretes importen tant com les xifres globals anunciades. Un incentiu ben dissenyat pot accelerar una inversió que, sense ell, s’hauria fet més tard o en un altre lloc; un de mal dissenyat pot distorsionar les decisions.

Atreure la inversió industrial

La llei va atreure inversions industrials cap als Estats Units i va obrir un debat a Europa sobre com competir. Quan una gran economia ofereix ajuts atractius, les empreses que planifiquen noves plantes o projectes comparen països, i els governs d’altres zones es veuen pressionats per respondre.

Aquesta competència entre territoris per atreure inversió no és nova, però s’intensifica quan els ajuts són amplis i de llarga durada. Per a les empreses, suposa més opcions i més negociació; per als governs, el repte de no quedar-se enrere sense entrar en una espiral de subsidis. Per a qui inverteix, convé entendre quins avantatges són duradors i quins poden canviar amb la política. Per a les empreses europees, la qüestió és quin marge tenen per accedir a aquests incentius, quins requisits s’exigeixen i com es compara l’oferta amb la del seu propi entorn.

Què significa per al sector energètic

Per a empreses del sector energètic, va canviar el mapa d’on invertir. Convé seguir de prop els incentius i requisits de les diferents jurisdiccions, perquè una decisió d’inversió a llarg termini depèn tant del cost de produir com de les condicions legals i fiscals que s’apliquin durant anys.

Aquesta dependència del marc legal implica un risc regulatori: els incentius es poden modificar amb un canvi de govern o de prioritats. Un projecte que només és rendible gràcies a un ajut concret és més vulnerable que un que es sosté també sense ell. Avaluar tots dos escenaris, amb i sense l’incentiu, és una pràctica prudent en qualsevol inversió que depengui de la política pública. Convé que qualsevol decisió d’inversió es recolzi en una anàlisi jurídica i fiscal específica, ja que els requisits i els terminis són determinants.

Les lleis que reparteixen incentius redibuixen el mapa industrial més de pressa del que sembla.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.