La nova Llei de l’Audiovisual

El 8 de juliol del 2022 es va publicar al BOE la Llei 13/2022, de 7 de juliol, general de comunicació audiovisual, que va entrar en vigor l’endemà. Deroga la llei del 2010, posa al dia les regles d’un sector que ha canviat per complet i transposa al dret espanyol la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, en la versió reformada el 2018.

Interessa molt més enllà de les cadenes de televisió. La norma arriba a les plataformes de subscripció, a les xarxes on es comparteix vídeo i, de manera condicionada, a qui viu de publicar-hi continguts. Qualsevol empresa que produeixi vídeo, faci publicitat o treballi amb creadors hauria de conèixer-ne l’abast.

Quotes i finançament

Els prestadors de televisió a petició, és a dir, el catàleg de les plataformes, hauran de reservar a obra europea almenys el 30 % del catàleg, i la meitat d’aquesta quota haurà de ser en castellà o en llengües cooficials, amb reserves mínimes per a aquestes darreres. És la fórmula triada perquè l’oferta reflecteixi la producció europea i la diversitat lingüística del país. Un reglament podrà eximir o flexibilitzar l’obligació als prestadors de baix volum de negoci o de baixa audiència, de manera que les plataformes petites no suportin la mateixa càrrega que les grans.

A això s’hi afegeix el finançament anticipat d’obra europea. Els prestadors de televisió, lineal o a petició, amb ingressos computables de 50 milions d’euros o més destinaran cada any el 5 % d’aquests ingressos a produir o adquirir obra europea o a contribuir a fons de cinema, amb un mínim del 70 % per a productors independents. El mateix 5 % s’aplica entre 10 i 50 milions, amb menys condicions, i per sota de 10 milions queden exempts.

Creadors de contingut

La llei introdueix la figura de l’usuari d’especial rellevància: qui fa servir una plataforma de vídeo per a una activitat econòmica amb ingressos significatius, és responsable editorial dels continguts, s’adreça a una part significativa del públic i té com a funció informar, entretenir o educar. Si compleix tots aquests requisits alhora, se’l considera prestador a efectes dels principis de la llei i de la protecció de menors, i s’haurà d’inscriure en un registre estatal.

Els llindars concrets d’ingressos i audiència no són a la llei: els fixarà un reglament posterior, i fins llavors l’article no és aplicable. En queden fora, entre d’altres, els centres educatius, les administracions, les entitats culturals i les empreses o autònoms que publiquen vídeos només per promocionar els seus propis béns i serveis, cosa que tranquil·litza la majoria dels negocis.

Calendari i sancions

No tot s’aplica alhora. Les obligacions de les plataformes d’intercanvi de vídeos entren als tres mesos; les quotes de catàleg i les d’accessibilitat, al cap d’un any; i el finançament anticipat, a l’exercici 2023, amb els ingressos del 2022 com a base. El registre estatal i el règim dels usuaris d’especial rellevància esperen els seus reglaments.

Les sancions depenen de la mida de l’infractor. Les infraccions molt greus poden costar des de 60.000 euros, en els serveis més petits, fins al 3 % dels ingressos amb un màxim d’1,5 milions d’euros en els més grans. Convé que els operadors i les productores calculin ja quins ingressos computen, i que les empreses que col·laboren amb creadors revisin als contractes qui assumeix el compliment. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència avaluarà, per exemple, les mesures que adoptin les plataformes de vídeo.

El vídeo deixa de ser un terreny sense regles i passa a regir-se per una norma pensada per al món de les plataformes.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.